El millor torero català de tots els temps va morir ahir, a la serra madrilenya, als 86 anys. A la seva terra natal ja són pocs els que ploren la pèrdua de Joaquín Bernadó. Catalunya dóna un cop més l’esquena als seus grans personatges intentant esborrar un passat gloriós.

Aquí, a Amposta, va torejar el primer animal, de Pedro Fumadó. Aquí, a Manresa, va matar el primer novell en públic. Aquí, a Barcelona, va formar parella amb Chamaco i va torejar 250 tardes. Aquí, a Barcelona, va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la ciutat de mans de Pasqual Maragall.

El seu èxit, però, va anar molt més enllà, va convertir-se en torero de Madrid i torero de Mèxic, país on hi va actuar en 200 ocasions. Bernadó va ser un autèntic mestre, elegant i fi, tant a la vida com a les places. Curiosament, la seva millor faena, segons comentava el propi torero, la va realitzar a Luanda (Angola) el 8 de febrer de 1970 a un toro de Pinto Barreiros.

La seva terra no el despedirà com es mereix, però els aficionats de tot el món recordaran per sempre a aquest català internacional.

Descansi en pau, mestre.