Diumenge, 16 maig 2010. Plaça de toros Monumental. Tercera de la Feria del Mediterráneo. Un quart de plaça. Sis toros de San Miguel, ben presentats i de bon joc en general, excepte el quart i destacant el cinquè. El sisè va ser retornat per invàlid, sortint el sobrer de la mateixa ramaderia. Eugenio de Mora, de gris i or (ovació i ovació), Antonio Barrera, de negre i or (orella i orella després d´un avís) i Serafín Marín, de rosa i or (orella i orella).
Barrera i Marín van sortir a collibè per la Porta Gran. Els tres toreros van saludar una ovació després del passeig. Es va guardar un minut de silenci per l’aniversari de la mort de Joselito.

La tarda d’avui rebia a dos dels triomfadors de l’any passat. Els dos van tornar a repetir èxit aprofitant la bona corrida de San Miguel. Només el quart no va donar opcions a la muleta. Se li van tallar quatre orelles, però haurien d’haver estat algunes més. De vegades el vent, altres l’espasa.

Eugenio de Mora va lidiar al seu primer molestat pel vent. El millor pitó del toro va ser  l´esquerre i quan va agafar la muleta amb aquesta mà la feina va pujar de to. El toro va anar a més i quan va tornar sobre la dreta va aconseguir un parell de sèries bé lligades i temperades. Una punxada, una estocada i cop amb l´estoc de rematar va deixar el realitzat en una ovació. El quart va ser el més deslluït, a més de tenir una estampa més lletja que els seus germans. De Mora ho va consentir a les primeres tandes i quan es va decidir a atacar amb la mà esquerra, el toro va decidir que no anava més i la seva falta de raça li va dominar. Va decidir no allargar més la feina, que va rematar amb més de mitja estocada.

Antonio Barrera va tenir un toro de gran envestida. Va ser el cinquè, que ja havia permès el torero estirar-se a la verònica. A la muleta, va envestir llarg i per baix pel pitó dret (no tant per l’esquerre), amb emoció i noblesa. En les últimes tandes el toro es va rajar i va buscar les taules, però fins aquell moment li havia brindat a Barrera les suficients envestides per quallar una gran feina. Barrera va començar la feina per baix. Ràpid es va anar al mig de l´arena i va començar la seva feina amb la dreta, en tandes lligades i de bon traç. El toro va continuar envestint i amb la mà esquerra no va aconseguir el mateix nivell. Un nivell que va tornar a elevar al tornar a la dreta i al final de feina, a prop de taules, amb circulars traient el toro per l’esquena. No va rematar bé amb l’espasa i va passejar l’orella després d’un punxada, una estocada i dos cops amb l´estoc de rematar. El toro es va emportar una gran ovació a l’arrossegament. Al segon li havia fet un quite per gaoneras, un toro amb movilitat a qui li va predominar la manca de forces. Però va envestir noble pel dret, per on Barrera va aconseguir els millors moments de la seva tasca. Va tallar una orella després d’una estocada.

Serafín Marín va tornar a reclamar la catalanitat de la festa dels toros. Va fer el passeig novament amb barretina i embolicat en una senyera on es llegia “la libertad no se puede prohibir”. Bonic gest del de Montcada. El tercer va envestir bé a la capa i Serafín va torejar bé a la verònica. Va estar a punt de retornar-se el toro per la seva falta de forces, però el president ho va aguantar a l’arena per bé, ja que el toro es va anar amunt envestint amb emoció. No li va baixar molt la mà el torero en els començaments per si de cas li fallaven les forces i va construir una feina basada en la mà dreta, en tandes més curtes al principi. Al final el toro va acusar l’esforç i la feina no va tenir el mateix final. Després d’una estocada va passejar una orella. En el sisè va tornar a torejar bé en la salutació amb la capa, destacant una mitja. Va començar amb ajudats per alt en la muleta, davant d’un altre toro noble i de bona envestida. La seva feina va tornar a ser millor pel dret. Va tallar una altra orella després d’una sencera.

A la corrida d’avui també van torejar banderillers catalans, destacant la lídia al sisè de Vicente Osuna. Al final els dos toreros s’anaven per la Porta Gran. Però en l’ambient continuava pesant el bon joc de la corrida.