Edicions Bellaterra publica dues noves obres taurines

L’editorial catalana Edicions Bellaterra continua amb la seva ferma aposta sobre tauromàquia i literatura. Al seva ja llarga col.lecció taurina Muletazos, ara són dues noves obres les que es sumen: El gesto justo, d’Antonio José Pradel Rico, i Minotáuricas, de Natalia Radetich. Es tracta de les dues obres galordonadas en el Primer Premio de Ensayo Taurino “Muletazos”.

Pradel Rico (Madrid, 1975) va ser el guanyador del primer premi amb la seva obra El gesto justo. Resident a l’actualitat a Sao Paulo, en els seus escrits taurins s’uneixen els coneixements sobre art amb la passió pels toros com a matèria de reflexió estètica. Entre les successives capes acumulades en aquest antic palimpsest d’històries, imatges i mites en què ha quedat fixat l’art del toreig des del seu incert origen, habiten les velles i les noves representacions del ritu. La tauromàquia contemporània, si no vol perdre definitivament la seva autèntica raó de ser, si no vol quedar convertida en una resta incomprensible, no hauria d’oblidar mai aquelles velles representacions. Estem davant d’un art que es defineix i pren forma per mitjà de la memòria i el temps.

On rastreja la seva empremta mnèmica l’art del toreig? De quin tipus de memòria es tracta quan parlem detauromàquia? Davant del toro, és el cos del torero el que guarda els arcans d’un antic saber que s’ha anat decantat en el temps. La tauromàquia és, per tant, art del cos. És el cos el que guarda viva la memòria de l’art de torejar. És el cos, en definitiva, el que va i ve per l’arena, el que es posa i es treu, el que es queda quiet al lloc precís en el moment oportú; el qual s’exercita, en fi, en aquesta difícil, arriscada i apassionant recerca del gest just.

L’obra Minotáuricas va ser finalista del Primer Premio de Ensayo Taurino. Per Radetich, el toreig és potser l’únic acte sacrificial en el qual el sacrificador s’emplaça en un lloc, de seu, dilemàtic: trepitjant els terrenys del toro brau col.locant-se en la seva jurisdicció i posant a l’abast de les banyes -situant en aquesta zona de risc creada per la inquietant envestida de l’animal- el torero ha, a un mateix temps, generar per sí un perill de mort i burlar la mort. Com pensar aquest acte sacrificial en el qual l’home genera la mort (lliura una víctima a la seva destrucció) alhora que es posa a si mateix en trànsit de mort? Davant de quin tipus d’acte sacrificial ens trobem? Aquest assaig es proposa donar compte de les qualitats sacrificials de la tauromàquia mitjançant una descripció d’inspiració etnogràfica ia través d’un trajecte que abeura en pensadors procedents tant del camp de la filosofia, com de l’antropologia i la literatura.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.