Diumenge, 19 de juny de 2011. Plaça de toros Monumental. Un quart d’entrada. Tres novells de García Jiménez (1r, 3r i 5è) i tres d’Olga Jiménez (2n, 4t i 6è), terciats, mal presentats i descastats. El primer va ser retornat per invàlid, sent substituït per un de Mari Carmen Camacho, lidiat en quart lloc al córrer el torn, complicat.

Jesús Fernández, de verd fort i or (salutacions després avís en els dos), Sergio Flores, de blanc i or (salutacions i orella) i Fernando Adrián, de celeste i or (salutacions després avís i orella).

Flores, de Talxcala (Mèxic), va fer la seva presentació. Els tres novellers van saludar una ovació després de trencar el passeig.

Tornaven a Barcelona dos novellers triomfadors en aquesta plaça i un altre que ho ha fet a Las Ventas. Una espècie de final després del cicle de quatre novellades. Un premi. Però no. Més aviat va ser una devolució. Com diuen per aquí, un matillazo. Bestiar de l’empresa de baixa qualitat i pitjor presentada, incomprensiblement aprovada per l’equip veterinari. Un premi, doncs no. El que deia, més aviat un matillazo.

El català Jesús Fernández tornava després de la seva actuació del mes maig i d’entrada va veure com li tiraven cap enrere l’esquifit primer que va rodar per terra. Va córrer el torn i va sortir el quart, fluix també, a qui també va rebre amb una llarga canviada en el terç. Al final va ser el de millor envestida i Fernández li va construir una faena de millor to en la seva segona part. Més agraït el novell en la mitjana distància, va ser quan el torero s’hi la va donar quan va aconseguir els millors passatges amb la dreta, lligant bé les apagades envestides. Havia començat amb un canviat en el mig de l’arena i va elevar l’interès amb un final més a sobre, però les seves errades a espases van diluir qualsevol premi major. El sobrer de Camacho va tenir curts els seus viatges, més encara per l’esquerre, tenint un tranco de menys en contra del seu encast. Tampoc va ser un toro per premiar a ningú. Ni el sobrer. Un altre matillazo sense el seu ferro però criat des de petit. Fernández va tenir bons moments altre cop amb la dreta, molt creuat i consistint les ja rarronsades escomeses del castany. Una altra faena de menys a més apagada amb l’espasa. No va ser la seva tarda amb la tizona. Amb l‘estoc de rematar, tampoc.

Sergio Flores va lidiar un primer novell sense cap presència i molt just de forces. Difícil catalogar una tasca davant d’un animal de envestides tan descompostes, tan ajonegat. En el cinquè, després d’un petit indici de competència en quites amb Adrián (aquest per xiqüelines i l’altre per gaoneras) va semblar que el novell havia de donar millor joc, però després d’una primera tanda temperada del mexicà, el toro es va aturar i va dir s’acabava, que la raça que se li suposava no donava per més. Tot i això, alguns passes solts van tenir bon traç, demostrant estar per sobre de semblant oponent. El seu espadaç va ser de llibre i va propiciar la concessió del trofeu.

Va tancar la llarga tarda de toros Fernando Adrián, un altre dels triomfadors a Barcelona. Entre el premi preparat amb cura, es va dur el millor. Dic amb cura perquè no ha de ser fàcil tancar seis novells d’aquesta factura. L’orella la va tallar al sisè, el de més durada encara que amb justa classe. No se li pot negar el seu afany per el lligam i les seves ganes per agradar, per donar pases. Encara que, potser, l’anterior tarda aquí deixés un altre record. Per descomptat que mal no va estar, que hi va haver un parell de tandes, una amb cada mà, més i millor reunides i que sempre va rematar amb bons pases de pit. Va matar d’una gairebé sencera. El tercer havia estat un toro tan banyabaix obert, tan obert, tan curt de pitons, tan ajonegat que el seu comportament no va poder ser d’una altra manera. I per acabar es va arronsae i se’n va anar a taules. En fi, complet. Adrián, en labor massa llarga, va intentar lluïment davant tan, a més, descompost animal.

Definitivament, no va ser un premi. Aquests tres novellers, aliens al matillazo, haguessin estat capaços de lluir-se davant d’una novellada d’acord amb una plaça com aquesta. L’hi haguessin merescut, és clar. Reconec que és difícil avaluar-los, perquè faltava emoció pels quatre costats. També té mèrit que traguessin el cap,aconseguint sobreposar-se davant d’aquest saldo.

Foto: Faricle