Fa uns dies el nostre company Miguel Ángel Puertes publicava en la trista notícia de la defunció del torero mallorquí Gabriel Pericás. Avui vull homenatjar la figura d’un torero de dinastia recordant la seva presentació com a noveller a Barcelona.

Va ser a La Monumental, el diumenge 26 d’agost de 1945, en un festeig de vuit novells repartits de la divisa de José Escobar. A dos quarts de set, el president que ocupava la llotja, el senyor Berrio, va ordenar la sortida de les quadrilles que completaven el mexicà Tacho Campos, el jove de Melilla Antonio Corona i el sevillà “Pepe-hillo”.

Al seu primer, Pericás el va rebre amb bones passades a la verònica ajustades i estilitzades. Va brindar al públic i va oferir amb la muleta una composició torerísima, iniciada amb dues passades per alt i prosseguides per passades amb la mà dreta, rematades amb molinetes i diversos adorns. Un autèntic faenón! que va ser amenitzat per la banda de la Creu Roja i que a més va rematar amb una superba estocada, que tot i que cal dir que va quedar lleugerament despresa, li va valer per passejar els màxims trofeus, davant el clam popular.

En el seu segon i últim del festeig va tornar a brillar amb el capot i després de dues excel·lents vares de José Martín “Llena” i una picada amb els quites Tacho Campos per veròniques i Pericás per chicuelines. El llavors, jove mallorquí va prosseguir amb una feina de muleta, molt intel·ligent marcada pel temps i la plasticitat, de gran dimensió que va ser esborronada per l’estoc de creueta.

Degut a la bona actuació de Pericás al seu debut a Barcelona, aquest mateix any va tornar a torejar a La Monumental en dues ocasions més, el dijous 8 d’agost formant tripleta amb Pedro Robledo i Francisco Rodríguez, davant un ramat de la llegendària divisa d’Eduardo Miura que no va estar a l’altura, i el diumenge 2 de setembre  al costat de Juanito Tarré i el rellonejador portuguès Francisco Corretja, en el festeig que servia com  la seva presentació a Espanya.

Així destacava la seva actuació el crític Eduardo Palacio Valdes en la seva crònica de La Vanguardia del dimarts 4 de setembre de 1945.

Gabriel Pericas tuvo una actuación que también me gustó mucho, afirmándome en mi creencia de que el rapaz es una, fundada promesa de «figura». Debe, no obstante, procurar aplacar sus nervios, porque si es verdad que los de los toros molestan a  los toreros, no es menos cierto que los de éstos lo hacen al público.    Y éste es el amo y señor al que todos los que, en una u otra forma trabajamos para él, nos debemos.

A l’any 1946 i a causa del bon cartell i el gran ambient que havia adquirit a la nostra ciutat, va inaugurar la temporada a la plaça de Las Arenas, el diumenge 10 de març al costat del mexicà Eduardo Liceaga i el català Ramón Arasa Fuentes, amb bous d’Esteban Infantes. El dijous 20 de juny de 1946 va actuar a La Monumental al costat dels joves  Pablo Lalanda i Juanito Bienvenida, que es presentaven a Barcelona, per a estoquejar novells de la  ramaderia de Julio Laffite, destacar que va obtenir com a reconeixements una orella del seu primer i una forta ovació després de finiquitar al seu segon.