Informe de la segona Taula Rodona: Jornada tècnica del bou, gestor d’ecosistemes

En el marc de la 58a Fira Agrícola i Ramadera del Montsià, realitzada a Amposta entre els dies 5 i 9 de desembre de 2018, s’ha dut a terme la segona Taula Rodona per posar en valor la cria de bou en sistema extensiu a les Terres de l’Ebre.

Aquesta vegada, la iniciativa ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de les Terres de l’Ebre, l’IDECE, de l’Ajuntament d’Amposta i com a novetat hem rebut el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de les TTEE. Val a dir que la primera Taula Rodona, organitzada l’any passat, va comptar amb el suport explícit del que era Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el sr. Lluís Puig que, amb el seu suport, ha permès el desenvolupament de la proposta inicial.

La Taula Rodona va començar amb la presentació de l’acte per part del president de l’Associació de Criadors de Brau de les TTEE, entitat que ha organitzat l’acte enguany, el Sr. Francesc Palmer Margalef. A continuació es va visualitzar el vídeo promocional del projecte, finançat pel IDECE l’any passat. Després es va passar un vídeo en forma de salutació del doctor en Biologia, Ricardo Roa Castellanosque va posar de manifest les noves tendències sobre bioètica i canvi climàtic, sobre la cria de bou i les noves dinàmiques al voltant del món del bou i les festes de bous. Segons el doctor Roa Castellanos, estem en un moment de reinvenció del bou i les festes amb bous a tota la mediterrània. Val a dir que intentarem que aquest doctor en Biologia sigui un dels ponents de la propera edició de la Taula Rodona en el marc de Fira Amposta ja que el vídeo que ens ha enviat és una molt bona carta de presentació.

El moderador de l’acte va ser el professor de periodisme de la Universitat de Saragossa, Juan Pablo Artero. Els dos primers ponents van ser Jean Francois Piles i Florent Lupi, tots dos francesos que, a causa de les armilles grogues que hi ha a tot el territori francès, el dissabte ens van informar que els era impossible d’assolir ni amb avió, ni en tren ni molt menys en cotxe. Ens van facilitar les seves PowerPoint, que va presentar Francesc Palmer Margalef i que a continuació expliquem.

JF Piles és ramader de brau a les Landes, al sud oest francès, també regenta una plaça de bous a Tirosse i la seva ponència anava encaminada a explicar les diferents activitats que realitza com ramader i el tipus de bestiar que cria, concretament encast Coquilla, un encast minoritari que compta en l’actualitat amb menys de 1000 reproductores, per tant, en perill d’extinció.

Florent Lupi, com a President de l’Associació per a la valorització de l’ecosistema de Camarga, aquesta associació està formada per les quatre associacions de cria de bou de Camarga, en total 29.000 caps de bestiar, els Parcs Naturals de la zona sud francesa, els leaders de les regions implicades i les universitats de Montpeller i Pau.

La idea de l’Associació és incloure tants ecosistemes de riu com sigui possible. Així, per exemple nosaltres, les Terres de l’Ebre Reserva de la Biosfera, la zona de la Marisma italiana, i totes les zones amb ecosistema de riu que hi ha al llarg de la mediterrània que sigui possible incloure. Ens han convidat a acudir a la fira d’Avinyó entre el 17 i el 21 de gener de el 2019.

La finalitat de l’Associació francesa és començar a fer agermanaments entre les diferents regions mitjançant congressos i trobades per, en un futur, poder reivindicar el bou a tota la mediterrània.

En finalitzar la ponència vam passar un vídeo sobre la Dehesa andalusa i vam donar pas als següents ponents. Els ponents eren Germán Garrote, doctor en biologia i Mª Jesús Gualda, ramadera de Jaen que ha rebut el premi Fitur 2017 d’innovació turística.

Germán Garrote és doctor en biologia i des de fa 15 anys treballa en el projecte Life Iberlince, un projecte de reintroducció de linx ibèric que ha obtingut el premi “Best of the bests” com a millor projecte LEADER europeu dels últims 25 anys. Va explicar el projecte, les zones de la península on es porta a terme i, va explicar també la importància dels criadors de brau tant d’Andalusia com d’Extremadura i de Portugal, peça clau segons ell de l’èxit del projecte “Depenem directament dels propietaris doncs el 90% de la superfície on es reintrodueix linx ibèric els pertany “. En aquest sentit Garrote ens va convidar a l’Associació de Criadors de Brau de les TTEE impulsar possibles reintroduccions de linx ibèric a Catalunya, oferta que estem estudiant i que, la veritat, ens entusiasma i segurament traslladarem als PN dels Ports i del Delta.

Mª Jesús Gualda va fer una explicació rigorosa dels usos i aprofitaments ramaders de la seva finca, de 575 hectàrees, i de l’experiència ramadera que es porta a terme dedicada a la cria de bou d’encast Coquilla, on ha creat un petit Hotel rural, reaprofitant construccions antigues: “Donem molt valor a poder gaudir del bou en el seu hàbitat natural fent les activitats diàries d’una ramaderia de lídia”. En aquest sentit va recordar que, qui vulgui viure del turisme taurí s’emportarà un desengany, el turisme és un bon complement de l’activitat econòmica que ja tenim.

Des de l’Associació de Criadors de Brau de les TTEE vam continuar la tasca de posar en valor el paper del bou a nivell mediambiental, com a gestor d’ecosistemes, fixador de biodiversitat tant de flora com de fauna en un territori, les Terres de l’Ebre, que són Reserva de la Biosfera, per exemple aquí tenim el bitó Botaurus Stellaris espècie amenaçada en perill d’extinció que s’aprofita dels passadissos que obren els bous a la boga per poder nidificar. També hem volgut aprofita per posar el focus d’atenció a la peculiaritat del encast Coquilla, de casta Santa Coloma, que es troba en un estat de conservació molt precari, ja que està amenaçat i en perill d’extinció però que, com va dir la ramadera de Jaén “té un són molt seu”.

El balanç és molt positiu tot i l’assistència, que va ser una mica baixa. Sabem que una Jornada Tècnica no omple Auditoris però sí que volem aprofitar per demanar més implicació a nivell de territori. Creiem en el paper del bou de les Terres de l’Ebre com a actor principal de la vida dels pobles i ciutats del territori, com a possible ganxo turístic que ajudi a donar a conèixer la idiosincràsia i costums d’un territori tan singular com el nostre, que és a dia d’avui Reserva de la Biosfera però que, alhora, és el territori econòmicament més pobre de tot Catalunya.

 

Associació de Criadors de Brau de les Terres de l’Ebre

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *