Recordant a El Sacas

Avui em ve al a memòria les vicissituds taurines d’un personatge molt vinculat a la tauromàquia catalana, les quals m’agradaria compartir amb vosaltres. Potser els aficionats mes veterans encara s’enrecorden de la seva figura, però pels mes joves serà la presentació d’un personatge singular que va viure una vida molt dura i va trobar l’alegria refugiant-se en la tauromàquia. Es tracta de El Sacas.

La història de Francisco Colomer, més conegut com “El Sacas”, comença amb el seu naixement a Barcelona el 14 de abril de 1882. El seu pare va morir per còlera a l’any 1885 i la seva mara atropellada per un tramvia a l’any 1892, quedant-se orfe, amb només 10 anys. Al quedar-se sense pares va ser tutelat a l’orfenat de la Casa provincial de la Caritat, on també va aprendre l’ofici de teixidor.

De nen jugava cada dia al frontó, i va aprendre molt ràpid a colpejar la pilot amb força, per tant gairebé en totes les partides i quasi tots els nens, li cridaven ¡ Tú sacas! Abans de començar cada partida. El sobrenom de El Sacas li va acompanyar tota la seva vida.

Va ser un personatge amb una vida bohemia i curiosa, al mateix temps. Va rodolar pel món taurí i va recórrer totes les escales socials taurines. Va passar d’espontani a matador, sent també picador, rellonejador, banderiller, ajudant de quadra, puntiller, apoderat, empresari… A més com a torero-còmic va ser realment un personatge molt graciós.

Va iniciar el seu aprenentatge taurí participant en funcions de poca transcendència en places secundàries com les de Vic, Ripoll, Olot, Manlleu…

També era conegut pel sobrenom de “El  Samarreta”. Va estar quinze anys com a matador i li pagaven cinc mil pessetes per enfrontar-se a vaques molt torejades en les places que anteriorment hem citat Vic, Ripoll, Olot o Manlleu.

Presumia d’haver format toreros com Melchor Delmonte, “Morenito de Valencia”, “Niño de la Estrella” i “Romeral”.

El Sacas era d’estatura regular, fort, enèrgic i molt xerraire que sempre tenia als llavis la paraula ¡Chalao!

Es diu que en acabar la Guerra Civil van ficar a la presó al citat noveller Silvino Zafón “Niño de la Estrella i El Sacas va anar rapidament a rescatar-lo tot dient al  Cap de la Brigada Político-social :Por qué le tenéis preso, chalao? .

El Sacas va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona el 12 de noviembre de 1964.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.