Salvador Boix: “No hi ha dret, Pedrito”

La decisió de Balañá continua aclarint posicions, on el silenci i l’immobilisme són postures majoritàries. En cap de les dues està Salvador Boix, que pren la paraula, la dirigeix a Pedro Balañá Mombrú i declara (alt i clar, una altra vegada), la seva indiganció.

Salvador Boix, en aquesta asfixiant situació, ha decidit jugar el seu paper d’aficionat, deixant de banda qualsevol altra de les seves facetes. Aquesta és la carta íntegra que ha escrit i que li ha fet arribar al mateix Balañá:

     Quina vergonya, Pedrito.

     De què tens por? Que t’han amenaçat, potser? Qui? On? Que t’han dit que si ho intentaves t’inspeccionarien els comptes corrents i les butaques dels cines i t’has espantat? Potser hauries d’explicar-ho si ha estat així. Però no ho faràs, i encara menys donaràs la cara, perquè tens por i et manca valor. Sempre t’has amagat en lloc de reaccionar com un valent, com un home amb memòria i dignitat. T’acolloneixes i et mires la cartera fins traïr la teva propia història i la de la gent que t’ha respectat i que t’ha fet ric.

     Segur que ja fa temps que ho tenies tot ben lligat i pactat amb els poderosos com tu, amb molta moneda pel mig, ordint en secret l’últim saqueig a la tauromàquia de forma abjecta i covarda. La història ho desvetllarà i si hi sóc, t’ho recordaré.

     Els pobres aficionats que havien confiat en la vostra dignitat i valentia per a liderar l’intent – al menys l’intent- de resurrecció, ara estan desolats i, sobretot, emprenyats. Ens heu enganyat; heu comès una estafa moral i històrica; heu traït la bona fe de molta gent que confiava que retornarieu al toreig una mica del que el toreig us ha donat al llarg de l’últim segle. Només havieu de posar fil a l’agulla de l’intent. Tant sols l’intent ja us hagués redimit, Pedrito. Però ni això heu volgut fer. La història escriurà que en Balañá va ser un pusil·ànime sense el coratge necessari per recuperar el toreig a Barcelona, ni amb les lleis al costat. No hauries de poder dormir tranquil, Pedrito. Jo no podria.

     L’afició està molt decebuda i enfadada. Il·lusos, els aficionats confiaven que els farieu costat: el pobre Gibert que s’hi va deixar la salut; i en Josa; i tants altres que van lluitar per a restablir la nostra dignitat arrebassada el 2010 no es mereixen aquesta traició de part vostra.

     Tu, el teu pare i el teu avi heu vist córrer la sang dels valents a l’arena de la Monumental al llarg de cent anys i a costa seva ara sou fastigosament rics.

     Però no se os ha pegado nada. Quina mala sort!

     Heu demostrat ser uns covards, indignes de la fortuna que heu guanyat esprement les femorals dels toreros i les il·lusions de la gent.

     No hi ha dret, Pedrito. No hi ha dret.

     Salvador.

No és moment de silenci. Ni de continuar obeint cap doctrina ni indicació, tal i com es pot veure en la immensa majoria de firmes i de noms que es vanaglorien d’una independència que no és real.

Carta traducida al castellano

     Qué vergüenza, Pedrito.

     ¿De qué tienes miedo? ¿Te han amenazado, quizás? ¿Quién? ¿Dónde? ¿Te han dicho que si lo intentabas te inspeccionarían las cuentas corrientes y las butacas de los cines y te has espantado? Tal vez tendrías que explicarlo si es que ha sido así. Pero no lo harás, y aún menos darás la cara, porque tienes miedo y te falta valor. Siempre te has escondido en lugar de reaccionar como un valiente, como un hombre con memoria y dignidad. Te acojonas y te miras la cartera hasta traicionar tu propia historia y la de la gente que te ha respetado y que te ha hecho rico.

     Seguro que ya hace tiempo que lo tenías todo bien atado y pactado con los poderosos como tú, con mucha moneda de por medio, urdiendo en secreto el último saqueo a la tauromaquia de forma abyecta y cobarde. La historia lo desvelará y si estoy, te lo recordaré.

     Los pobres aficionados que habían confiado en tu dignidad y valentía para liderar el intento –al menos el intento- de resurrección, ahora están desolados y, sobre todo, cabreados. Nos has engañado; has cometido una estafa moral e histórica; has traicionado la buena fe de mucha gente que confiaba en que devolverías al toreo algo de lo que el toreo os ha dado a lo largo del último siglo. Solo tenías que poner el hilo en la aguja del intento. Tan solo el intento ya te hubiera redimido, Pedrito. Pero ni esto has querido hacer. La historia escribirá que Balañá fue un pusilánime sin el coraje necesario para recuperar el toreo en Barcelona, ni con las leyes a su lado. No deberías poder dormir tranquilo, Pedrito. Yo no podría.

     La afición está muy decepcionada y enfadada. Ilusos, los aficionados confiaban en que estarías a su lado: el pobre Gibert que se dejó la salud; y Josa; y tantos otros que lucharon para restablecer nuestra dignidad arrebatada en 2010 no se merecen esta traición de tu parte.

     Tú, tu padre y tu abuelo habéis visto correr la sangre de los valientes en la arena de la Monumental a lo largo de cien años y a su costa ahora sois asquerosamente ricos.

     Pero no se os ha pegado nada. ¡Qué mala suerte!

     Habéis demostrado ser unos cobardes, indignos de la fortuna que habéis ganado exprimiendo las femorales de los toreros y las ilusiones de la gente.

     No hay derecho, Pedrito. No hay derecho.

     Salvador.

Un comentario en “Salvador Boix: “No hi ha dret, Pedrito”

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.