Fa quaranta-quatre anys, prenia l’alternativa a la Monumental de Barcelona Manuel Macías Gallardo, Manolo Gallardo, nascut a la localitat cordovesa de Benamejí el 22 de novembre de 1942, però resident a Barcelona des dels vuit anys. Després d’una destacada campanya com a noveller, el 13 de juliol de 1967 es va anunciar a Barcelona per prendre l’alternativa, vestit de verd i or, de mans del recordat torero veneçolà Curro Girón i en presència de Luis Segura. Li va cedir el toro de nom Purito, negre regalimat i marcat amb el número 43, que, com gairebé tota la corrida, va pertànyer a la divisa sevillana de Socorro Sánchez Dalp, a excepció d’un que pertanyia a Gerardo Ortega i que va ser lidiat en tercer lloc. Després d’una decorosa faena va obtenir el premi de la volta a la plaça.

En aquesta mateixa temporada, el 16 d’agost, a la plaça francesa de Colliure un toro d‘Enriqueta de la Coba li va inferir una cornada gravíssima en el triangle de escarpa, alternant amb Antonio de Jesús i Aurelio Saa “El Colombiano“. Un contratemps que va posar la seva vida en perill i en el qual va intervenir amb èxit l’eminent cirurgià César Olivé Millet, que no va tenir més remei que introduir una femoral artificial per salvar-li la cama. Posteriorment va passar a engrossir les files dels toreros de plata i com eficaç banderiller es va mantenir fins a finals de la dècada dels noranta, retirant-se definitivament a la desapareguda plaça gironina de Lloret de Mar.

Des d’aquí el nostre record i el nostre homenatge.