Reflexions d’un any

Amb l’arribada de l’any nou toca fer balanç del que queda enrere i agafar forces pel vinent. 365 dies molt intensos, una temporada a La Monumental i una prohibició. 2010 no passarà desapercebut per a ningú, ni per a taurins ni per a contraris. Els toros començaven a Barcelona el 25 d’abril. La crisi afectava, com a tots i van haver crítiques a l’empresa pel que es considerava una temporada de liquidació,  que s’iniciava amb un cartell mediàtic. El carrer Marina seguia sent la frontera a l’ús, entre un i altre bàndol, i els taurins cap a la plaça, per que és allà on es deslliguen les passions, es viu i se sent la representació al·legòrica de la vida. Curiosament l’actualitat taurina no va passar a la plaça, però sí molt d’allò que es realment important. La tertúlia, va renunciar a tardes de sol, a bars i a terrasses de ventall amb aire d’habano i sabor de Gintonic i es va traslladar al Parlament. Per allà, van passar i van parlar de toros Joselito, Esplá i Serafin. Però no van convèncer a dictadors amb una decisió presa amb anterioritat. El polze cap avall per a intentar condemnar 5 segles de tradició taurina. Llàgrimes després d’una prohibició i de descobrir la traïció. Rayito de Valdefresno, ens va retornar la vida. Una bafarada d’aire fresc que va renovar a la tan acomodada afició. Al crit de ¡LLIBERTAT! La gent va tornar a sortir al carrer, a manifestar-se amb pancartes i a sentir la il·lusió. Vivint passatges de fa mig segle, amb l’afició pel carrer portant a coll al torero fins a l’hotel. El 25 de setembre la màgia de Morante va envair La Monumental, i després el torero va creuar la Diagonal. I a l’endemà. en l’última correguda de l’any, en l’últim toro de l’any. Serafín Marin, va repetir la gesta amb una feina emocionant en una tarda inoblidable. El nostre torero enfilava els carrers de Barcelona tocant el cel amb els dits. Uns minuts abans ell aguantava les embestides de Timonel , la seva muleta la sostenia tota l’afició catalana.

I per fi la Unió i comunió, toreros, afeccionats i ramaders. Tots a una com a Fuenteovejuna per aconseguir aquest mig milió, de signatures tan valuoses com euros que servirien per a, no solament per a salvar la nostra afició, sinó per a arribar al Congrés dels Diputats i que els toros siguin declarats Bé d’Interès Cultural.

Bon any!!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.