Ahir va ser un dia gris per a l’afició catalana, ens van deixar el banderiller català Carlos Vidal Selles i l’aficionada Chenchu del Arco, germana del reconegut aficionat i escriptor Fernando del Arco. Descansin en Pau. Des de vadebraus.com ens sumem al dolor dels familiars. I volem rendir el nostre petit homenatge a un gran banderiller, Carlos Vidal Selles.
Va néixer a Barcelona el 25 de novembre de 1932 i com molts dels professionals de l’època i els joves que volien endinsar-se al mon taurí, va iniciar el seu entrenament a l’escola de Pedrucho. Va ser a l’any 1950 quan, després de les seves primeres actuacions en places andaluses, es va donar a conèixer com el Arruza español. En aquella època, comptava amb l’ajuda de l’aficionat sevillà “El Vito”, germà d’aquell gran baderiller, que llavors apoderava nombrosos toreros. A l’any 1952, ja com a noveller amb picadors, va tornar a Catalunya, i va torejar amb èxit a les places de la nostra geografia. Places com la de Girona, Olot, Vic o Manresa, on el 31 d’agost de 1954 va compartir cartell amb Chamaco per estoquejar bous de Felipe Bartolomé, van ser testimonis de la seva tauromàquia.
Ja en la dècada dels seixanta i després de complir amb el servei militar, va optar per enrocar-se a les files de la plata. Com a banderiller va acompanyar als destres Curro Montenegro, Manolo Carra i figures com Enrique Patón o el gran Jaime Ostos, entre d’altres.
Va retirar-se del toreig en actiu a la plaça francesa de Nimes, el 4 d’octubre de 1987, quan llavors formava part de la quadrilla del llavors noveller, i avui empresari taurí, Carmelo García. Va ser un enamorat de la seva professió i lligat sempre a aquesta afició, la taurina, també va exercir com a representant-apoderat en aquest cas, del noveller català Miguel Marcos.
Esperem que aquestes petites línees, hagin servit per recordar la figura d’un home entranyable.
A més, hem pogut recuperar aquesta entrevista que Angel Luis Lorente li va fer a l’any 1987, amb motiu de la seva retirada. Aquí la teniu per poder escoltar-la:
ok Victor retirado…
Os pido que saquéis el comentario anterior.He dejado el ordenador abierto y un compañero ha querido hacerme una broma sin ninguna gracia.Disculpad y vaya de paso mi más sentido pésame.
Mi mas sentido pesame a la familia de carlos vidal,gracias a su mediacion sali como sobresaliente en la plaza de girona en los años 73 y 74. Por siempre lo tendre en mi memoria.
Mi más sentido pesame al Sr.Fernando del Arco
Lo lamento. Carlos Vidal era un gran profesional y mejor persona, con un fino sentido del humor. Tenía la amistad y la consideración de Curro Romero, con quien toreaba de novillero. Uno de los buenos del mundillo taurino catalan.