Adéu a Carlos Vidal

Ahir va ser un dia gris per a l’afició catalana, ens van deixar el banderiller català Carlos Vidal Selles i l’aficionada Chenchu del Arco, germana del reconegut aficionat i escriptor Fernando del Arco. Descansin en Pau. Des de vadebraus.com  ens sumem al dolor dels familiars. I volem rendir el nostre petit homenatge a un gran banderiller, Carlos Vidal Selles.

Va néixer a Barcelona el 25 de novembre de 1932 i com molts dels professionals de l’època i els joves que volien endinsar-se al mon taurí, va iniciar el seu entrenament a l’escola de Pedrucho. Va ser a l’any 1950 quan, després de les seves primeres actuacions en places andaluses, es va donar a conèixer com el Arruza español. En aquella època, comptava amb l’ajuda de l’aficionat sevillà “El Vito”, germà d’aquell gran baderiller, que llavors apoderava nombrosos toreros. A l’any 1952, ja com a noveller amb picadors, va tornar a Catalunya, i va torejar amb èxit a les places de la nostra geografia. Places com la de Girona, Olot, Vic o Manresa, on el 31 d’agost de 1954 va compartir cartell amb Chamaco per estoquejar bous de Felipe Bartolomé, van ser testimonis de la seva tauromàquia.

Ja en la dècada dels seixanta i després de complir amb el servei militar, va optar per enrocar-se a les files de la plata. Com a banderiller va acompanyar als destres Curro Montenegro, Manolo Carra i figures com Enrique Patón o el gran Jaime Ostos, entre d’altres.

Va retirar-se del toreig en actiu a la plaça francesa de Nimes, el 4 d’octubre de 1987, quan llavors formava part de la quadrilla del llavors noveller, i avui empresari taurí, Carmelo García. Va ser un enamorat de la seva professió i lligat sempre a aquesta afició, la taurina, també va exercir com a representant-apoderat en aquest cas, del noveller català Miguel Marcos.

Esperem que aquestes petites línees, hagin servit per recordar la figura d’un home entranyable.

A més, hem pogut recuperar aquesta entrevista que Angel Luis Lorente li va fer a l’any 1987, amb motiu de la seva retirada. Aquí la teniu per poder escoltar-la:

5 comentarios en “Adéu a Carlos Vidal

  1. Os pido que saquéis el comentario anterior.He dejado el ordenador abierto y un compañero ha querido hacerme una broma sin ninguna gracia.Disculpad y vaya de paso mi más sentido pésame.

  2. Mi mas sentido pesame a la familia de carlos vidal,gracias a su mediacion sali como sobresaliente en la plaza de girona en los años 73 y 74. Por siempre lo tendre en mi memoria.

  3. Lo lamento. Carlos Vidal era un gran profesional y mejor persona, con un fino sentido del humor. Tenía la amistad y la consideración de Curro Romero, con quien toreaba de novillero. Uno de los buenos del mundillo taurino catalan.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.