Diumenge, 8 d’agost de 2010. Plaça de toros Monumental. Un quart de plaça. Cinc toros d’El Sierro i un (3r) de Yerbabuena. El quart es va tornar per invàlid i es va torejar el sobrer de Mari Carmen Camacho, també sense forces. Corrida lletja, invàlida i amb poques opcions.
Uceda Leal, de verd i or (volta i silenci), Antonio Barrera, de grana i or (silenci i orella) i Iván Fandiño, de canya i or (palmes i salutacions).
Fandiño va fer la seva presentació a Barcelona.

Típica corrida d’agost en la Monumental. Amb Barcelona de vacances, un nodrit grup de turistes en els tendidos i un altre grup d’aficionats. Res fora del normal. Tres toreros que no formen part del cap de l’escalafó i una apedaçada corrida d’El Sierro, invàlida, lletja i desraçada. Com cada any.

Uceda Leal va torejar sense emoció al fluix primer, amb alguns pases estimables. La seva bona estocada el va animar, sota el seu criteri, a passejar la plaça. El sobrer que va fer quart també va trontollar i Uceda va emprar bastant temps, buscant on no hi havia. A més el va liquidar d’una sabrejada a les costelles.

Antonio Barrera va estar breu amb el segon, que tampoc no va tenir forces. El cinquè va ser el de més mobilitat, encara que tampoc no va tenir un viatge molt enllà. Barrera, esforçat i amb actitud, va basar la seva faena en la mà dreta en diverses sèries en el mig de la plaça. Sense massa repòs, va aconseguir alguns pases bons i altres de més moguts. Va rematar d’estocada despresa i va passejar l’única orella de la tarda.

El debutant d’Orduña, Iván Fandiño, es va trobar amb el cinqueño de Yerbabuena, davant del qual va estar ferm, intentant resoldre les poques opcions del bou. Va destacar en la salutació a la verònica. El sisè, de 645 quilos, va ser el més noble però li va faltar motor per moure tanta carrosseria. Faena llarga que va tancar amb manoletinas, per tornar a posar-se pesat amb l’estoc, arribant a ser tombat. Ve de gust tornar a veure-ho.

Fins aquí l’oficial de la tarda. L’altre cabreja més, perquè si no ens fem respectar dins, fora, com està passant, ens apunyalen. Si comencem per la invalidesa de quatre toros que van haver de ser tornats i que el president Molina va mirar per a un altre costat per mantenir-los en l’arena. Si davant d’aquesta invalidesa el públic amb prou feines protesta per la integritat del toro a la plaça perquè aquesta Festa tingui sentit. Si seguim per la volteta que es va pegar Uceda i la seva salutació en el mig després de receptar un estocada caiguda en el quart, en comptes de ficar-se cap a endins. I podríem acabar per la poca torería del banderiller de Barrera, Paco Peña, demanant l’orella des de l´arena gairebé amb més força que el públic, arribant fins i tot a retardar l’aparició del tir de mules (de gache, vaja).

Que ens matin al final, val. Però respectar-nos com a plaça de primera que som, toreros, ramaders, empresa i presidents, de la mateixa manera que ho fem nosaltres. Si callem, doncs que surti de vosaltres el que no s’ha de perdre mai: la torería. Dic jo.

Foto: Faricle.