El nostre record a Diego Puerta

Aquesta matinada ha mort a la sevacasa de la localitat sevillana de Camas, als 70 anys d’edat, el matador de toros Diego Puerta Dianez. Nascut al sevillà barri de San Bernardo el 28 de maig de 1941, l’afició i certa premsa li van dir “Diego Valor”, ja que malgrat la seva curta estatura reunia un valor heroic no exempt d’una gràcia molt especial. Va ser una de les màximes figures dels anys seixanta, però per a això va haver de pagar un tribut molt elevat ja que al llarg de la seva trajectòria professional va patir ni més ni menys que 58 cornades, algunes d’elles gravíssimes.

El 16 de setembre de 1955 amb catorze anys d’edat es vesteix per primera vegada de llums a la localitat d’Aracena, a Huelva, i el 7 octubre de 1956 debuta amb picadors a la plaça madrilenya de Vistalegre. A l’any següent, concretament el 31 de maig, fa el seu primer passeig a la Maestranza de Sevilla en una novellada en què va alternar al costat de José Trincheira i Rafael Pedrosa. Va intervenir en 23 novelladas en la temporada de 1957 i moltes d’elles van ser a Barcelona, tant a Las Arenas com a la Monumental, on va triomfar i va vessar la seva sang en nombroses ocasions al llarg de la seva carrera. Concretament, en aquest mateix any, Puerta va acudir a una novellada nocturna a Barcelona el 3 de setembre, en la qual va haver de estoquejar quatre novells per agafada dels seus companys, aconseguint un gran triomf: quatre orelles i una cua. “Dijous torejas altra vegada“, li va dir el gran Balañá. I el jove noveller va sumar més de vint actuacions fins al 12 d’octubre a places catalanes, mallorquines i francesas.

El 29 de setembre de 1958 es va doctorar en la seva Sevilla natal. Luis Miguel Dominguín, en presència de Gregorio Sánchez, li va cedir el toro Zambombero de la divisa d’Arellano. En la temporada de 1959 va realitzar el passeig en vint i vuit ocasions i va patir una agafada d’extrema gravetat la tarda del 12 d’abril, per un toro d’Antonio Pérez, en un festeig en el que van completar la terna Mario Cabré, Julio Aparicio i Juan González “El Trianera“. El 1960 va confirmar la seva alternativa a Madrid amb el toro de nom Malagueño de la divisa de Bernabé Fernández i de mans de Manolo González, amb Antonio Borrero “Chamaco” de testimoni. Aquest any va actuar a la Monumental els dies 8 i 29 de maig i va sofrir dos agafades de consideració. El 16 d’abril de 1961 va ser protagonista al costat de Chamaco i Paco Camino, amb toros de Pablo Romero, d’una tarda memorable. El 1962 va quedar líder de l’escalafó amb setanta-nou actuacions i l’any següent adquireix la ramaderia del Conde de Villafuente Bermeja. Aquesta temporada de 1963, el 21 d’abril, quan alternava al costat de El Viti i Camino, va patir a la Monumental un dels contratemps de major gravetat de la seva carrera, quan un toro de Alipio Pérez Tabernero li va inferir una gravíssima banyada en la fossa ilíaca penetrant a l’abdomen que li va produir quatre perforacions intestinals. El 9 abril 1966 aconsegueix un clamorós triomf a Barcelona amb el toro de nom Nuevecosechas del Conde de la Corte a qui li va tallar les dues orelles.

Es va acomiadar del toreig a Sevilla el dia de la hispanitat de 1974 quan tenia 33 anys d’edat, actuant mà a mà al costat de Paco Camino, company i rival tantes tardes a l’arena. A Barcelona va concedir dues alternatives la primera: el 29 de juny de 1969 a Julio Vega “Marismeño” a qui li va cedir el toro Ocioso del Marquès de Domecq i la segona la de Julio Robles, cedint-li el toro Clarinero de Juan Mari Pérez Tabernero, el 9 juliol 1972. Van ser molts els partidaris a la nostra ciutat els que es van crear entorn de la seva figura, fins al punt que va ser objecte de dues penyes taurines: la de Martorell, fundada el 1959 amb seu al carrer Llosellas, 50, i la de Badalona, fundada el 1971 amb seu al carrer Simancas, 82. Des d’aquí li rendim un càlid i emotiu homenatge a un dels referents de la Barcelona més taurina. Descansi en pau.

2 comentarios en “El nostre record a Diego Puerta

  1. el mundo taurino esta de luto nos ha dejado un MAESTRO,MAESTRO de honradez MAESTRO de toreros MAESTRO de maestros cuantas tardes de gloria nos dejo en nuestra monumental junto a los no menos GRANDES CAMINO Y EL VITI que verguenza torera,que gracia sevillana tenia y que honrado fue nunca olvidare cuantas tardes tuve la suerte de ver estos grandes y de otros muchos de la epoca DESCANSE EN PAZ MAESTRO PUERTA. y a ti RAUL felicidades por tu articulo y por lo bien documentado que estas UN SALUDO

  2. Muchisimas gracias Raul por esta biografia que nos muestras a la aficion de Barcelona de este pequeño torero pero ¡¡¡GRANDE!!! MUY GRANDE y si bien fue grande como torero se ha ido al cielo dejando una TAUROMAQUIA DE MUCHA VERGUENZA TORERA, tuve ocasion de verlo al menos tres veces en Barcelona alguna de ellas en un festival, formando autenticos alborotos, pero es imposible olvidarnos que se lleva como bien dices tu 58 cornadas alguna de ellas muy graves pero tambien se lleva la gloria de la aficion NO RECUERDO NINGUNA BRONCA A ESTE TORERO ERA UN PROFESIONAL COMO LA COPA DE UN PINO Y DE UNA GENERACION JUNTO CON CAMINO-EL VITI-BERNADO- ETC.ETC. que si tenian que matar Pablo Romeros, Miuras, Conde de la Corte, Etc. tambien lo hacian.
    Estos que se denominan G10 hoy quisiera verlos con Dolores Aguirre-Cebada Gago-Adolfo Martin-Victorinos o Miuras, donde ellos mismos se han creado este grupo y donde para defender su puesto de trabajo tienen que recurrir a la aficion sin prestarle ayuda .
    ¿Que pensaran y que habran pensado todos estos GRANDES de las figuras de hoy?, tanto los que estan como los que se han ido. Descanse en paz el torero que mas verguenza a derramado en una plaza de toros ¡¡¡VA POR TI MAESTRO DE LA PUERTA DEL PRINCIPE AL CIELO !!!!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.