Diumenge 14 d’agost de 2011. Monumental de Barcelona. Amb un quart plaça s’han bregat sis toros de Palha. Desiguals de presentació, mansos, tot i que va destacar el quart. Per a López Chavez, vestit de sang de toro i or amb les rematades en blanc (dues punxades i tres cops de descabell) silenci i (estocada) orella. Luís Vilches, de color fucsia i or (quatre punxades) silenci i (quatre punxades) silenci. I López Díaz, de blanc i plata (estocada) ovació i (estocada) palmells.
En les quadrilles, van saludar els banderillers Oscar Ramos i Alberto Zayas (López Chaves) i Juan Antonio Cubo (López Díaz).

Mala cara devia de tenir Joao Falqué (ramader de Palha) després dels animals lidiats a Barcelona. Sis toros de diferent forma uns alts i escorreguts, un altre amb els pitons negres, un altre amb més coll i dos color blanc. Diferent forma i mateixa tònica, es va equivocar amb els creuaments el mag portugués, la Alquímia de bravura s’ha quedat en mansedat, perquè com diu la dita, els experiments es fan amb gasosa.
Al primer de López Chávez no se li va poder donar cap passada. Impossible. I el tigre de Ledesma va sortir molt enrabietat al quart (millor toro de la tarda), i de genolls amb dues llargues canviades al terç, el va rebre. De igual manera, va iniciar la feina amb la muleta. El toro, encara que amb la llengua fora, no es va cansar mai d’envestir, anava i vènia humiliant i bolcant-se sobre el pitó. El de Salamanca, encoratjat, va arrencar una orella lluitada amb molta tenacitat.

Tarda negra amb l’espasa la de Luís Vilches, tot i que va mostrar el toreig amb capot (inadvertit en tota la tarda) en el segon. Amb una bona salutació per veróniques, movent els braços i guanyant els terrenys cap al mig de la plaça, recordant a Pauloba i rematant amb un mitja, ajustada, de bon gust i classe. Amb la muleta, voluntat i temprança pel pitó dret. Detalls que no van acabar d’arrodonir el conjunt d’una obra inacabada. Amb el cinquè, diferent. El toro topava per sobre de l’estaquillador i no li va donar en cap moment opció a triomf.

El català López Díaz va complir el seu somni de debutar a La Monumental. Encara que, va sortejar el pitjor lot. Mansos tots dos. En el tercer, castigat a banderilles negres, va buscar el triomf com es busca un oassi al desert, res de res. No hi havia. El sisè, tampoc va servir. Es va rajar des d’un inici i amb la muleta no va passar del terç. El va matar pegat a les tables. Podem destacar les dues bones estocades que el de Vilanova va deixar, ja que cap dels seus oponents li va facilitar la feina per a tenir un premi millor.

Foto: Faricle