Sis novellers catalans (,) “Mas”

Diumenge, 18 de setembre del 2011. Plaça de toros Monumental. Prop de 2.000 persones. Sis jònecs (per ordre de lídia) de Jandilla, Hnos García Jiménez, El Cubo, La Peregrina, Valdefresno i Rodríguez Percha.
Jonatan Dublino, de rosa i or (salutacions després de dos avisos), Alejandro de Benito, de blau marí i or (salutacions després de dos avisos), Antonio Arrebola, de salmó i atzabeja (dues orelles), Abel Robles, de rosa i or (dues orelles després avís), Mario López Moya, de verd fort i or (orella després avís) i Carlos Martínez, de rosa i or (palmes després avís).

Arrebola i Robles van sortir a collibè per la Porta Gran. Tots, excepte Dublino, es presentaven a la Monumental. Al final del passeig, la Sección Taurina Extremeña de L’Hospitalet de Llobregat va desplegar una pancarta en suport a la festa dels toros a Catalunya

Com si tot es volgués posar més a la contra, fins el mal temps va voler acompanyar a sis aspirants a ser condecorats com a persones non gratas a la Catalunya de Mas. Però va ploure menys, tan sols durant la lídia del segon jònec. Sis joves, pràcticament antisistema, que vénen obstinats a ser toreros en un territori que volen, els del Mas entre d’altres, que sigui captiu en poc més de tres mesos. Vist el vist, alguns vénen molt seriosament a posar-li traves al sistema, als del moviment nacional català antitaurí. Amb els seus Mas i els seus menys.

Així les coses i de manera especial, Sabadell i Olot van aixecar amb força les seves banderes taurines. De la capital del Vallès arribava Antonio Arrebola i amb les seves lògiques mancances, li va tallar les dues orelles al jònec de El Cubo, mans, amb tirada a torils però amb transmissió en les envestides. La faena va ser llarga, dividida en diversos terrenys de la plaça per les fugides de l’animal, però va tenir diverses fases il.lusionants. Personalment, en aquests temps on ara diuen que carregar la sort és una altra cosa que tirar la pata p’alante i que és el mateix que deixar-retardada, Arrebola, al natural, li va donar distància i la va tirar endavant en el moment de l’arrencada de l’animal. Després va ser capaç de donar una dotzena més enganxat endavant, llargs i ben rematats enrere. Amb la dreta també va estar a bon nivell, però va concretar més i millor amb l’esquerra. Se li va perdonar que l’estoc no viatjès segur al primer envit. Havia estat més important el bo que havia apuntat.

Encara aquest, diran que és d’una terra d’immigrants i és clar … I el d’Olot? Més complicat. D’allí venia Abel Robles, que va tallar dues orelles. La seva tasca va ser la més compacta i ferma de les sis. També va ser el seu un gran novell, propietat d’Antonio Ferrera, a qui va rebre a portagayola i va quitar per saltilleras, deixant molt clares les seves intencions envers el sistema de Mas. Ni més ni menys, la seva faena va ser tota en el mig de l’arena, començant per estatuaris i continuar amb la dreta, molt reunit, amb la cintura trencada. Bé també amb l’esquerra, en una faena tota molt assossegada i imprimint una tranquil.litat a tota la lídia que sorprèn en tan nou torero. Va escurçar distàncies al final del trasteig, agafant al de La Peregrina per l’esquena, posant així punt final a una faena ben mesurada també en els seus temps. Dues orelles que s’anaven per a La Garrotxa. Atenció a aquest torero.

L’última orella de la freda tarda la va tallar el barceloní López Moya al de Valdefresno. Encara que amb molt camí encara per recórrer, no es va intimidar en la seva oportunitat i amb la dreta li va agafar aviat l’aire, amb pases de muleta de tall vertical, intentant imprimir la seva personalitat. A més va patir una lletja tombarella, després de la qual va tornar a lligar una última tanda amb la dreta.

Jonatan Dublino també va poder haver aconseguit premi si no es capfica en matar sense muleta. El de Maçanet de la Selva va sortejar un altre gran novell, aquest amb el ferro de Jandilla, a qui havia saludat amb la capa a una mà i amb el qual va construir una seriosa faena, però va faltar una mica més. Potser el obrir plaça, potser el seu ofici adquirit. El cas és que Dublino va aconseguir aixecar la seva faena en la seva segona meitat i el que anava per merescut triomf ell es va encarregar de desmontar-lo amb allò que s’ha dit. Va donar la impressió d’estar preparat per a empreses més grans.

Matilla
va enviar per a Barcelona el jònec més quallat de la tarda. També de Barcelona Alejandro de Benito, que va torejar bé a la verònica. El novell, tan just de bravura com sobrat de noblesa, va tenir el defecte de desentendre i buscar les taules al final dels pases de muleta. Millor per l’esquerre, just pel costat per on Alejandro va lluir més i per on va aconseguir naturals solts però de molt bon traç. Lesionat en ambdues mans el torero, l’hora de matar se li va haver de fer eterna.

Va tancar plaça un altre de Barcelona, el menys posat, amb diferència, de tots. A Carlos Martínez li va caure en sort el jònec més complicat, com de mitja casta. Mal tràngol per a Martínez, que no va girar la cara mentre el cos li va resistir. Massa nou per a aquestes batalles.

Cal destacar que no van perdre oportunitat per entrar en variats quites. Gaoneras, saltilleras, o veròniques per no deixar-se guanyar la baralla. Al final abraçades i Porta Gran per Arrebola i Robles, dos catalans que no compten en aquest sistema de Mas i que no són notícia en cap mitjà català afí al moviment. De moment.

Però hi va haver més, per si Mas volgués saber. Cinc banderillers també catalans. Felices, Guillén, Casanova, Pérez i Gilabert. Per si els vol buscar. Per més traves que posa l’home…

Pd: Perdó pel retard en la crònica. Una cosa és una cosa i una altra és una altra. Però aquí està.

Fotos: Faricle.

5 comentarios en “Sis novellers catalans (,) “Mas”

  1. Para Carlos Martinez, desde El Prat de Llobregat, te deseo que la proxima vez te salga un novillo un poco mejor, la verdad que fue una lastima, pero tranquilo de que vera como todo te saldra bien y el dia de mañana te veo un gran torero. Te comento lo que me decia mi padre E.P.D. que la vida tiene muchos tropiezos pero al final con perseverancia y honestidad tu lo conseguiras.
    Un fuerte abrazo
    Manolo.-

  2. Sis novilleros catalans? No ho sabia! D’on han sortit tants? Els ajuda algú? I cinc baderillers catalans també? Perquè després diguin que no hi ha afició i que als joves no els hi agraden els toros! Això ho ha organitzat l’empresa?

  3. Molt bona cronica Paco i el MAS tindria d,acceptar que als
    toros,toreros i aficionats formem part de Catlunya de la que
    hans exclos de forma mezquina.

  4. Felicitats Paco per la teva crònica. Molt objectiva i amb comentaris plens d’encerts i amb sentit de l’humor. Es veu que aquí a Catalunya a part de bons toreros també hi ha excel.lents crítics taurins.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.