Adéu Rafaelillo

Dia trist per a l’afició taurina catalana i castellonenca. En la tarda d’ahir va morir al poble castellonenc de Borriana, on residia l’excel·lent banderiller, Rafael Ataide Porcar “Rafaelillo”. En record a la seva persona, va el nostre homenatge:

Rafaelillo, va néixer a la localitat castellonenca de Villafamés a l’any 1938. Portava els toros a la sang, era fill del bon picador de toros Rafael Ataide Fernández, que també va fer de monosabi a la plaça de Las Arenas. La família de Rafaelillo es va traslladar a Barcelona, quan encara era molt petit i va ser a Barcelona on va viure la major part de la seva vida.

A Barcelona se l’estimava molt i se’l respectava per la seva professió. Va debutar com a noveller a la plaça de Las Arenas, el 16 d’octubre de 1955, en un cartell que completaven Francisco Barris “El Turia” i Curro Puya. Durant els anys posteriors es va fer subaltern, funció que va desenvolupar amb gran brillantor actuant a les ordres de nombrosos matadors.

Sota les ordres de Joaquín Bernadó va torejar la seva ultima tarda, va ser el 24 de setembre de 1984 a La Monumental. Posteriorment, va continuar lligat al món dels toros, va fer de professor a l’escola taurina de Burriana i va dirigir la carrera de novellers com  Antonio Posada, la del català Miguel Marcos i finalment la del castellonenc Soler Lázaro.

El passat 4 de març a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló de la Plana,  dintre del XVII Festival del Pasdoble Taurí i organitzat pel club taurí de Castelló, es va poder escoltar un en honor seu que va compondre Juan B.Messeguer i Llopis, i que es va estrenar durant un homenatge que se li va rendir fa aproximadament un any i mig. La seva pèrdua deixa una dolorosa petjada en la tauromàquia catalana i des de vadebraus expressem les nostres condolences a tota la seva família i amics més propers.

3 comentarios en “Adéu Rafaelillo

  1. gran amigo mio de esosque convive con el durante muchos años pues aunque eramos vecinos yo era novillero cuando el ya era banderillero y algunas veces venia conmigo en mi cuadrilla,en lo particular se ria mucho conmigo le hacia mucha gracia casi todo lo que yo decia pues era un enamorao de la etnia gitana y yo soy gitano, gran humildad la de el no se lo creia jamas y era uno de los mejores mbnderilleros de españa jamas vi que despues de terminar de poner banderillas a los toros en la monumental no se desmonterara, siempre el publico hacia que se desmonterara,que dios te tenga con el yo soy tu pariente (asi me llamaba el)alejandro montoya

  2. Rafaelillo era un excelente torero, fue un placer conocerle y una pena que se nos haya marchado tan joven. Que en paz descanse

  3. Ha sido una gran perdida. Rafaelillo, me dio la alternativa en Radio L´H hace ahora 25 años. Fue un placer el haberle conocido. Un gran torero, un caballero y un amigo. Descanse en paz.
    Luis Mª Gibert

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *