Mentre Barcelona inicia avui les seves festes de la Mercè, la ciutat continua privada de viure el que hauria pogut ser un dels moments més il·lusionants de la temporada pels aficionats catalans: el debut amb picadors d’un noveller català a la seva pròpia plaça compartint cartell amb un altre torero català. L’afició barcelonina no només ha perdut l’oportunitat de veure el debut de Marcos Adame, de Segur de Calafell, sinó també de gaudir de les bones sensacions que el seu company Mario Vilau, de l’Hospitalet de Llobregat, ha anat deixant durant tota la temporada. En condicions normals, aquesta cita hauria tingut com a escenari natural la Monumental de Barcelona i no la localitat madrilenya de Mejorada del Campo.

Ahir Marcos Adame va complir un dels objectius més importants que es va marcar des de que va apuntar-se a l’Escola Taurina de Catalunya: debutar amb picadors. I ho va fer tallant una orella al novell del seu debut, un exemplar d’El Retamar de bones condicions que va matar de manera efectiva. En el que tancava plaça, amb més complicacions, va deixar una actuació molt meritòria.

Mario Vilau va aconseguir una orella al seu primer oponent, novell que va brindar al seu company Adame, però el punt àlgid del festeig va arribar amb el segon del seu lot. Vilau va deixar una de les actuacions més serioses i destacades de la seva tamporada. Només el mal us de l’espasa el va privar d’un triomf rotund. El cartell el va completar Cristian González, que va obtenir el mateix premi que els companys de cartell.

La coincidència de dos novellers catalans en un mateix cartell remet inevitablement al 4 de maig del 2008 a Barcelona, quan van alternar Enrique Guillén (Badalona) i Jesús Fernández (Sant Boi de Llobregat), que també debutava aquell dia. Guillén i Fernández continuen sent, fins avui, els dos últims matadors de toros catalans.

Que els debuts d’Adame i Vilau hagin tingut lloc a Mejorada del Campo en anys consecutius, i que a més hagin coincidit amb les Festes de la Mercè, és el millor reflex de la contradicció que viu la ciutat: una capital que celebra les seves tradicions però que ha deixat morir una de les més arrelades a la seva història.