Girona taurina (2a. part)

El fulletí setmanal de la història taurina de Girona ens porta al segon capítol, en el que es repassa les alternatives concedides a la plaça de Santa Eugenia i la darrera tarda de toros :

La plaça de toros de Girona es va inaugurar el 29 d’octubre de 1897, durant les festes de Sant Narcís. En una tarda, amb duel ma a ma entre Luis Mazzantini i Nicanor Villa “Villita”, que van estoquejar bous de la ramaderia de Benjumea. Dos dies després es va preparar una altra tarda de toros, i van repetir els mateixos matadors però aquest cop  amb toros de la divisa de Bañuelos. Durant els seus més de cent anys d’història, de la plaça de Santa Eugenia, es van atorgar cinc alternatives: La primera, el 29 d’octubre de 1905, quan Juan Saenz “Salieri” cedia els trastos a  José Casanave “Morenito de Valencia” per a estoquejar el seu primer toro de la divisa de Clairac. L’1 de novembre de 1951, el colombià José Pulido, es va doctorar torero de mans de Isidro Marín i testificant la cerimònia va estar “Morenito de Talavera Chico”, amb toros d’Abdón Alonso. El 25 d’agost de 1963, va rebre l’alternativa Aurelio Saa “El Colombiano”, de mans de José Luís Ramírez i en presència de Manolo Carra i es van enfrontar a toros de Francisco Rincón Cañizares. El 15 d’agost de 1965, Luís Alviz es va convertir en torero, sent apadrinat per Luís Segura, donant fe de l’acte el testimoni Pepe Osuna, amb toros de Flores Albarrán. L’última alternativa de la seva història va tenir lloc el 20 de juliol del 2003, va ser la del català Alfonso Casado, que es va doctorar en tauromàquia de mans de López Chaves, amb toros de la divisa de Salamanca d’Hilario Serrano i amb Miguel Ángel actuant com a testimoni.

La darrera tarda de toros que es va celebrar a la plaça de toros de Santa Eugenia, de Girona, va ser el 15 d’agost del 2004 amb l’actuació dels novellers Adolfo Suárez i  el català Jiménez Caballero. La plaça es va enderrocar al mes d’agost del 2006, i el solar va ser re urbanitzat per allotjar l’audiència provincial.

Es tancava un capítol important de l’entranyable història taurina d’aquesta comarca (cal recordar que ha estat la comarca catalana que amb més places d’obra ha comptat). Les maquines han escombrat el passat taurí de la província, Olot (1859) que encara contínua en peu, Camprodon (1890), San Feliu de Guíxols (1952-1998), Lloret de Mar (1962-2004), i Figueres (1894-1989) que properament també serè enderrocada per a allotjar als seus terrenys un complex esportiu…

Places condemnades a la demolició sent víctimes de la corrupció urbanística i dels  polítics locals. Continuarà…

6 comentarios en “Girona taurina (2a. part)

  1. Perdoneu! Potser em podeu ajudar una mica amb lo de la nostra ILP. Voldria fer quelcom des de Girona. Algú sap alguna cosa o si més no a qui m’hauria d’adreçar?

  2. Raul,no sabia que et dedicaves a aquestes maravelles! Et felicito i et dóno les gracies per recordar-te de Girona i la nostra estimada plaça de braus.

  3. No les costaba nada dejar construida el coso aunque fuese sin corridas, simplemente de recuerdo, pero lo que interesa no es que no haya corridas, sino borrar cualquier cosa que huela a España.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *