El Juli, un gran torero. I matador de toros

 

Diumenge, 6 de juny de 2010. Plaça de toros Monumental. Cinquena de la Feria del Mediterráneo. Gairebé mitja entrada. Tres toros de Domingo Hernández (1r, 3r i 5è) i uns altres tres de Garcigrande, de poca presència. El segon va ser tornat als corrals sense motiu i es va torejar el sobrer de Garcigrande, de poc joc. Nobles i de bon joc primer, tercer i quart. El cinquè i el sisè fluixos.
Juan Serrano “Finito de Córdoba“, de cendra i or ( silenci després d’avís i divisió després de dos avisos), José Antonio Morante de la Puebla, de tabac i or (silenci i ovació després d’avís) i Julián López “El Juli“, de blau i or (dues orelles i dues orelles).
El Juli va sortir a collibè per la Porta Gran. Els banderillers Niño de Leganés i Emilio Fernández van saludar muntera en mà. Els tres toreros van saludar una ovació després del passeig.

El cartell d’avui era un dels plats forts d’aquesta primera part de la temporada a Barcelona. Hi havia un ambient acceptable en els tendidos, amb un públic que va acudir amb bona disposició al reclam de les figures. La correguda de Domingo Hernández, amb els dos ferros de la casa, va estar massa justa de presentació, amb alguns toros que amb prou feines arribaven a l’exigit en una plaça de primera categoria com aquesta. Presentació a part, els toros es van prestar al lluïment, sobretot el tercer i el quart. Aquest que va fer tercer va caure a les mans d’un torero que cada tarda fa honor al seu estatus a la festa. Amb la capa el va rebre El Juli amb bones veròniques, marcant el toro la seva bona condició. En la primera part de la seva faena amb la muleta, el madrileny el va reforçar en tandes sense obligar-lo en excés, més en línia recta, sempre temperat, primer amb la dreta i després al natural. La segona amb l’esquerrana ja va començar a tenir més reunió, mà més baixa i a continuació, una altra vegada amb la dreta, va aconseguir la sèrie més completa que va acabar per pujar el nivell del trasteig. Van ser aquestes passes molt lligades, escombrant la arena i traient la muleta per sota de la pala del pitó. El toro també havia trencat a envestir amb una envestida més profunda i humiliada. Va ser una gran faena en conjunt, realitzada tota en el mig de l´arena, molt a favor del toro en principi perquè durés més. Tot el va coronar amb una estocada fins a la mà, amb les que va agafar dues legítimes orelles. En l’arrossegament, el toro es va emportar una forta ovació. El sisè va tenir les forces molt justes des que va sortir i va arribar a l’últim terç sense picar-lo. Va intentar El Juli aplicar-li una bona dosi de despaciositat per complementar el que li faltava al toro. Sobre la dreta, al mig de la faena, va aconseguir la tanda més lligada i ajustada, però a partir d’aquí el toro es va afligir. Al final va optar el torero per escurçar terrenys i posar-se a prop dels pitons, per a després receptar un altre superior volapié, que en va posar a les seves mans uns altres dos orelles, encara que la segona anés un tant benèvola.
La tarda la va obrir Finito de Córdoba. Va tenir un bon lot, amb un noble primer i un important quart, davant dels quals mai va arribar a confiar-se del tot. Van destacar els dos començaments amb la muleta i els millors passatges els va aconseguir davant del quart. Finito es va decidir poques vegades a creuar la línia, massa a fil del pitó. És veritat que alguns pases van tenir bon traç, però a la seva tasca li va faltar continuïtat. A més no va estar bé amb l’espasa i es va posar pesat amb l´estoc de rematar. Abans, tampoc no havia aconseguit aprofitar al bo primer, en faena també en el mig de la plaça, massa desconfiat.
A Morante de la Puebla li van tornar el mans segon per obra i gràcia del president Blanco. Li havia canviat el terç sense el torero demanar-li-ho i davant de la queixa de Morante va optar per treure el mocador verd. I es va quedar tan ample. El sobrer va ser el de pitjor condició, arribant a la muleta sense humiliar i distret. A Morante, afortunadament, li va durar un sospir. Per no variar, el cinquè tampoc no va donar gaires opcions, noble però de molt poques forces. Va estar amb ganes el de la Puebla del Río, en una tasca llarga, insistent i amb alguns pases bons. Però no podia ser perquè el toro perdia les mans. El millor de la seva tarda ho va aconseguir en el toreig a la verònica als dos toros i en un sevillà quite per xiqüelines.
El Juli sortia en volandas per la Porta Gran camí del carrer de la Marina en finalitzar la tarda. Ho feia amb tots els honors, doncs ha donat una gran tarde de toros. A més, també va fer honor al que és: matador de toros. Què dues grans estocades!

Un comentario en “El Juli, un gran torero. I matador de toros

  1. Sí, senyor, dos estoconazos. El segon millor que el primer. Potser el millor de la tarda:es veuen poques com aquesta a la Monumental

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *