José María Alarcón és una de les veus més reconegudes de la Catalunya Taurina. Des de 2008 dirigeix Tendido Cinco, de Ràdio Sant Boi, l’únic programa dedicat al món dels toros a Catalunya. Sempre ha sigut ell qui fa les preguntes, però en aquesta ocasió li tocarà contestar-les a ell.

Molta gent et coneix pel món taurí, però potser no tots saben que has escrit tres novel·les.

Sempre m’ha agradat escriure. Abans, a “Turelatos.com”, havia escrit contes breus, i sabia que quan em jubilés volia fer novel·les. Vaig començar amb una autoedició i ja en porto tres.

No són de tema taurí.

Són novel·les d’amor. L’únic relat taurí que he fet es diu: “De espuma de mar y oro”. Quan vaig sentir aquest color de vestits em va semblar tan maco que vaig pensar que havia d’escriure sobre tema taurí. També vull fugir de la vida dels toros; hi ha vida més enllà.

Precisament allunyat dels toros és on has desenvolupat la teva trajectòria professional. 

Com a professional, hi ha dues etapes: una a la redacció del Noticiero Universal, on hi vaig estar 9 anys, i quan va tancar, llavors em vaig establir com a autònom. Treballava cada dia col·laborant amb de revistes tècniques fins que em vaig jubilar amb 64 anys. Tot aquest món va anar a la baixa amb l’entrada d’internet, i vaig aprofitar per jubilar-me.

Què n’opines del periodisme taurí?

Amb totes les pegues qui hi podem posar, la salut és molt bona. És bona respecte a èpoques anteriors on hi havia molta més corrupció, molt més sobre, per dir-ho finament. Hi ha bastanta més honradesa ara.

T’ha quedat l’espina de no dedicar-te al món dels toros?

Mai m’ho vaig plantejar. Jo vaig fer de sobresaliente de Rafael Manzano; quan ell no podia anar als toros jo feia la crònica i també vaig col·laborar al Diario de Barcelona quan hi era el Segura Palomares de director. He fet col·laboracions puntuals amb Aplausos, La Razón, etc.

Presentes des de 2008 l’únic programa de ràdio taurí que s’emet a Catalunya.

Tendido 5 és purament una afició. Sempre m’ha agradat molt la ràdio.

D’on treus l’energia per estar cada dilluns durant tants anys al peu del canó?

Crec que hi ha algú allà dalt que em vigila.

Et refereixes al teu pare?

Evidentment, em vigila des de dalt i des de la paret, que tinc el retrat d’ell, vestit de rosa i plata, penjat davant meu.

Tenies dos anys quan Negroso li va propinar la cornada mortal aquí a la Monumental. Què recordes d’aquells anys?

A casa, amb la mare, els toros eren un tema tabú. De petit vaig viure un ambient taurí perquè els amics del meu pare es van portar de meravella amb nosaltres. A més, a costat de casa hi havia la penya de Roberto Espinosa. També vivíem a 5 minuts de la Monumental, i recordo quan els diumenges a la tarda els aficionats es concentraven per allà.

Els amics del teu pare es van portar de meravella. Però, i la resta de professionals?

No es va arribar a fer el festival perquè era a final de temporada. Crec que quedava una corrida i un festival a benefici de les vídues i orfes de l’exèrcit. Molta gent es va pensar que aquell festival era per nosaltres. Una vegada la meva mare, al mercat, es va trobar una senyora que li va assegurar que s’havia fet, que el seu marit hi havia anat, i que havia sortit el meu tiet Leandro, el germà gran del meu pare, amb mi aquella tarda al ruedo. Imagineu on devia estar el seu marit aquella tarda (riu).

Aquell dia el teu pare va actuar com a banderiller a les ordres del matador Luis Briones.

El meu pare no va saber que torejava fins unes hores abans. Va tornar el dissabte a la nit de passejar per les Rambles i li va dir a la meva mare: “Oye, prepárame la ropa que mañana toreo”. El meu pare havia torejat 15 dies abans a Céret i havia tingut una petita enganxada i tenia la taleguilla estripada.

Finito de Córdoba va dir que s’haurien d’humanitzar les corrides de toros i reforçar els els vestits dels toreros per evitar cornades. Què n’opines?

Es desvirtuaria totalment. Això és un ritu religiós, es poden tocar certes coses, però no la mort. Jo limitaria les punxades amb l’estoc, pel que fa a la mort, jo optaria pel descabellament electrònic. El que no té sentit és estar punxant el toro repetidament. La filosofia del descabellament és rematar-lo perquè no pateixi. Quan es va inventar la tauromàquia no existia l’electrònica, però ara sí.

Un torero que no estaria gens d’acord amb Finito seria José Tomás. És el més gran que has vist mai?

De jove m’agradava Joaquín Bernadó i Paco Camino. Però, home, el José Tomás jo crec que és el millor de tots. Després de la matinal de Nimes vaig pensar que mai més podria tornar als toros. No crec que torni a sentir res semblant a aquell dia.

Tu, que coneixes bé l’afició catalana, com veus la situació aquí?

Jo no m’atreviria a jurar que mai més hi haurà toros a Catalunya. S’ha de saber la història de la tauromàquia i les hem vist de tots colors i portem segles. Jo patia per si es perdia tota l’afició i l’ambient taurí a Barcelona, però portem més de 10 anys i aquí seguim encara.