La crítica taurina catalana te dos professors, Don Ventura i Antonio Santainés.
Ventura Bagües Nassarre de Letona “Don Ventura”, va ser escriptor, historiador i durant la seva carrera va elaborar molts escrits sobre la tauromàquia. Destaquen les seves obres publicades a Barcelona com Siluetas Taurinas (1924), Escritores taurinos españoles del siglo XIX (1928), Al hilo de las tablas (1948). A més de les biografies dels grans toreros de l’època com Domingo Ortega (1931) i Historia Taurina de Marcial Lalanda (1942). Amb noranta anys va publicar la seva gran Historia de los matadores de toros (1970 i 1973), amb la que se’l va concedir la Medalla al Treball. Don Ventura es va especialitzar com a cronista taurí i va deixar constància de moltes tardes de toros a publicacions com El Diario Grafico, La hoja del Lunes o El Ruedo. Don Venura va morir a Barcelona el 4 de març de 1973.
Antonio Santainés es la paraula viva dels toros a les places de Barcelona, tant a La Monumental, com Las Arenas o El Torín. Es va llicenciar en Ciències de la Informació, i va arribar a ser professor de la Universitat de Barcelona. La seva faceta taurina va néixer al diari Solidaridad Nacional i a la revista El Monosabio. Més tard va plasmar les tardes de toros al Diari Avui, al Diario de Barcelona o a l’ABC. Destaquen les seves publicacions taurines com Toros en Catalunya (1962), Domingo Ortega 80 años de vida y toro (1987) o La dinastía Bienvenida un siglo de gloria y tragedia (1988). També ha col·laborat en revistes deel sector especializat com a la publicació setmanal Aplausos. A la radio va dirigir el programa El Paseillo y es la veu taurina dels toros a Barcelona al programa Los Toros de la Cadena Ser.