El viatge de la UTYAC

Les 7 del matí, els més previsors ja havien pujat a l’autocar i estaven arraulint-se en el seu seient per tornar a agafar un son, que havia desaparegut aviat per ser un matí de diumenge.Fora la junta de la UTYAC organitzava i repassava els comptes per tenir una baixa més en l’autocar. Una persona estava malalta i no podria venir a Castelló. Amb una mica de retard ens vam engegar. Per grups, o per afinitat ens asseiem i aviat va començar una tertúlia improvisada. Els cartells, la temporada, la ILP, però també vam parlar dels qui faltaven i sobretot dels qui estàvem i de les nostres iniciatives. Després d’esmorzar i gairebé arribant a Castelló una trucada ens va omplir d’il·lusió, la persona que no podia venir per malaltia, s’havia aixecat i pres una medicació. Es trobava millor…es trobava bé, s’havia anat a l’estació de Sants, i havia pujat a l’Euromed, anava cap a Castelló i ens trobaríem a la plaça. Això és afició!
Sobre les 11, vam arribar a una ciutat en festes i vam veure una multitud de gent esperant a les taquilles de la plaça. Hi havia un concurs de retalladors, i la plaça es va omplir a vessar. El nostre grup es va disgregar, uns van entrar a veure l’espectacle, uns altres van preferir fer turisme, la junta de la UTYAC va gestionar les entrades, les pancartes i la reivindicació de la tarda.
A les 16:30 hores, enfront de la plaça vam començar a desplegar les nostres pancartes i a repartir els nostres fullets. El primer l’hi vam donar a un policia – Molta Sort- Ens va dir. Al principi, la gent ens mirava recelosos –Una altra vegada els antitaurins- La plaga havia estat en dies anteriors i això de manifestar-se a favor dels toros no és costum. A poc a poc, la gent va entendre que érem partidaris dels toros, i les seves cares van canviar. Ens preguntaven, s’interessaven per la situació a Catalunya i per la futura ILP. Molts ens sol·licitaven signar ja. Uns altres preguntaven com fer el tràmit per fer-se fedatari. Però tots ens donaven ànims i ens deien que les 500.000 signatures les aconseguiríem sense problemes.
Ens van acollir amb afecte i vàries van ser les ocasions, en què la gent espontàniament ens va aplaudir, però el millor encara no havia arribat. Al entrar a la plaça i després de la passejada vam mostrar les nostres pancartes, al crit, ja conegut, de Llibertat! Llibertat!. La sensibilitat i solidaritat va córrer per les grades de la plaça com una ona i el crit de les milers de persones va ser un. Llibertat! El gest va venir al cinquè toro, una injecció de moral, Luis Bolívar ens brindava en nom dels tres matadors, la brega d’un toro, que a les postres va ser el millor dels sis.

Sobre les 9 tornàvem  a l’autocar per fer el viatge cap a Barcelona. Cansats, alguns buscàvem a través dels mòbils la nostra gesta a Internet. Uns altres dormien, potser somiaven amb una tarda de toros, es clar, a Barcelona.

8 comentarios en “El viatge de la UTYAC

  1. AUNQUE NO PUDE ESTAR CON VOSOTROS, ME EMOCIONA LEER ESTA LINEAS , A VER SI A LA PROXIMA PUEDO IR, ADMIRO LA AFICION DE TODA LA GENTE QUE FUÉ Y EL ESFUERZO QUE SE ESTA HACIENDO DESDE LA DIRECCION DE UTYAC, CON GENTE COMO VOSOTROS SEGURO QUE ESTO SALE ADELANTE
    SALUDOS Y A ASEGUIR EN LA LUCHA

  2. Feliciades a la junta de UTYAC por el viaje a Castellón,
    fué un dia fantástico para los afionados catalanes.

    GRACIAS a la afición de Castellón por su apoyo.

  3. No hi vaig puguer asistir, encara aixi desde terres Lleidatanes dono suport a la catalunya que tots desitgem, lliure de prohibicions i un siusplau, als altres taurins, que poguem tirar aquesta iniciativa endavant i no tindrens que desplaçarnos per a poguer disfrutar d’una afició.
    Fa unes setmanes me tatuat un brau en l’espatlla, i espero que aquest brau pugui recorrer plaçes catalanes, com valencianes, com zaragozanes … dona igual, la cuestio es que puguem ser lliures d’escollir les nostres aficions i mes important encara, que no ens les tregon.

    Amunt els braus !

  4. Enhorabona a tots! una jornada increible amb una companyia encara millor!

    ens vem fer veure i vem obtenir la resposta de l’afició de Castelló.TOT UN ÉXIT!

    Continuem així, posem tot de la nostra part i esperem que molta més gent s’animi a lliutar amb nosaltres.

    Salutacions Jordi i Nati

  5. Ánimo. Estaré al menos un par de veces en Barcelona este año apoyando la causa, cuando haya buenos carteles en la monumental.

  6. al igual que cuando fuimos a zaragoza tuve la suerte de poder ir a castellon y me siento muy orgulloso de expresar mi aficion de tener estos compañeros de viaje grandes aficionados,que con tanta fe e ilusion nos desplazamos donde haga falta con la esperanza de que conseguiremos nuestro objetivo IGUAL QUE EN ZARAGOZA MUCHAS GRACIAS CASTELLON POR VUESTRA ACOGIDA un saludo a toda la aficion

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *