Resurrecció de poca passió

Diumenge, 24 abril 2011. Plaça de toros Monumental. Inauguració de la temporada. Fluixa entrada. Sis novells de Mari Carmen Camacho, desiguals de presentació, més terciats els dos primers, de poca casta i manejables en general.
Juan del Álamo, de lila i or (salutacions després de dos avisos i silenci després de dos avisos), Víctor Barrio, de verd ampolla i or (salutacions i silenci després d’un avís) i Alberto López Simón, d’ivori i or (salutacions després d’avís i orella després d’avís).
Barrio, de Sepúlveda (Salamanca) es presentava. Van saludar muntera en mà en el tercer Vicente Osuna i David Peinado. Es va guardar un minut de silenci en memòria del doctor Olsina i del ramader Juan Pedro Domecq.

Es van obrir, un any més, les portes de la Monumental, amb més importància si cap per la difícil situació que estem vivint. No era el dia més adequat. Setmana Santa i Barcelona deserta van de la mà. Se sabia sense saber perquè s’inaugurava aquest dia tan poc taurí des de molts anys aquí. Coses que passen i que van deixar de passar quan va sortir per torils el colorat que trencava el gel. La novellada de Camacho va estar en el límit de la bravura i de vegades de la presentació, però tampoc va treure greus problemes de difícil solució per als tres joves punters encarregats de lidiar-los. Si de cas el quart, bast i mansot, que si bé va tenir més problemes també va tenir més transmissió. També cal destacar el vent, que va molestar durant molts moments de la tarda.

Així les coses, és cert que s’esperava més de tres noms que formen la immediata esperança. L’única orella la va passejar López Simón del sisè, l’últim novell que va acabar resultant el de més i millor joc. Fa l’efecte, un any després del seu debut aquí, que segueix sense acabar de definir-se. Faena desigual, en què va intercalar fases de torejar massa vertical amb altres més efectistes. Tan aviat de peu com de genolls. Van semblar molts canvis en el mateix torero en una mateixa tasca. Com a mínim, va aconseguir que sonessin amb una mica més de força les palmes, encara que potser va haver d’haver-ho aconseguit per la via d’un toreig més reunit. Una estocada de ràpid efecte va ajudar a la consecució del trofeu. Abans, amb el tercer va batallar a prop de taules amb un novell mans que no va humiliar i que es va vèncer més pel pitó dret. Va intentar aconseguir lluïment escurçant terrenys, després de passar algun compromís en les primeres sèries.

A la verònica va rebre Juan del Álamo al que va obrir plaça, que es va desplaçar millor pel pitó esquerre en la muleta del de Salamanca. Faena excessivament llarga en la que no va acabar d’agafar l’aire a les envestides. El quart va exigir més, encara que va tenir també major transmissió. En dues tandes amb la dreta va aconseguir embeure a l’animal el torero perquè no deixés d’envestir. Però entre aquestes dues tandes, del Álamo va tornar a amuntegar-se, en una altra faena llarga i falta de repòs que va acabar en torils. En general, va sobrar quantitat i, el pitjor, va faltar més qualitat en un noveller amb el seu bagatge.

Debutava Víctor Barrio, que tampoc va deixar una tarda de molt record. El segon va ser noble, just de casta i que no va respondre bé als pocs espais del torero. En el cinquè tampoc va aconseguir connectar, un altre novell manejable de justa transmissió. A tots dos trasteigs els va faltar una mica de soltesa i menys encotillament, més frescor, que és més propi del que està començant.

I amb el fred ja calant en els ossos, acabava una tarda que havia començat amb la recollida de signatures per la ILP. Poca gent, poques signatures. No perdrem les il.lusions, ni tan sols en els joves novellers, que malgrat tot continuen sent el nostre futur.

La setmana que ve seguim, amb més firmes i més novellers.

Foto: Faricle.

 

 

 

 

3 comentarios en “Resurrecció de poca passió

  1. lopez simon ens va donar una alegria al final. sembla estrany que Alamo i Barrio no es volguesin menjar el mon.
    Ara que la culpa del final dels toros es dels empresaris. El public vol gestes i era molt facil portar toros de veritat amb aquets novilleros o amb d’altres.

  2. ¡Y a que precios, oiga! ¡Qué barbaridad! Ni el día, ni el tiempo, ni el cartel, ni los precios. Creo que en pocas plazas de España con todos estos condicionantes se junta la cantidad de público que había en la Monumental.

  3. si este es el futuro de la fiesta no recojais mas firmas que no hace falta no saldran mas toreros de verdad… vaya petardo an pegado los tres…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *