Saltar-se les normes a la torera

Diumenge, 26 de juny de 2011. Plaça de toros Monumental. Un terç d’entrada. Sis bous de Juan Manuel Criado, ben presentats de joc interessant, destacant segon, cinquè i sisè.

Juan Serrano “Finito de Córdoba“, de negre i atzabeja (xiulets en els dos), Rivera Ordóñez “Paquirri“, de cendra i or (salutacions a tots dos) i Serafín Marín, de celeste i or (orella i orella).

Marín va sortir a collibè per la Porta Gran i va saludar una ovació en trencar el passeig, que va compartir amb els seus companys de terna.

Després d’una llarga espera, tornaven les corrides de toros a Barcelona. Tan esperada que qui més i qui menys va aprofitar l’ocasió per fer-se veure i sentir. Una altra cosa ja serà que els escoltin i els facin cas, però a cadascú el seu. D’aquesta manera, tornava a la seva plaça el català Serafín Marín i va tornar a creuar a collibè una Porta Gran que ja li va sent familiar. Entestat el de Montcada a rebel.lar-se en contra dels que li manen al racó dels indesitjables, el torero va quallar una bona actuació. En els dos toros de Rivera va entrar en quites (xiqüelines i veròniques) i en els seus, va fer sonar els olés amb força torejant a la verònica fins a la boca de reg. Començava el seu crit als que l’assenyalen amb el dit.

El seu desvergonyiment va continuar amb la muleta en el tercer, un toro noble que no va durar molt. Mentre va envestir, Serafín el va torejar sobre les dues mans, més amb la dreta, ja que per l’esquerre el toro li va posar en dificultats. Labor assossegada i capaç, donant-li distància en les primeres tandes. Va finalitzar amb ajustades manoletines i el va deixar per l’arrossegament d’una punxada i una estocada. Amb la porta gran entreoberta, el descarat català amb el sistema, va arrodonir la seva tarda davant un altre bou de bon joc. La millor sèrie va arribar amb la mà esquerra, quan més es va reunir Serafín i millor va encertar a rematar els pases per baix. A la faena li va faltar un punt de neteja, és veritat, però va remuntar al final quan va escurçar distàncies i el toro perdia recorregut. Una estocada i un cop amab l’estoc de rematar posava a les seves mans una altra orella.

Si el toreig es regeix per alguna norma, és molt possible que Finito les hi hagi saltat. Si uns es descaren contra les normes, altres ho fan contra la pròpia llei de vida. El lot del de Sabadell no és que fora d’embolic gros, però mai es va posar el torero en el lloc ni, per descomptat, va prendre cap risc a part del que comporta lidiar tan mogut dos bous. Ni amb el desigual primer ni amb el descarat de pitons de pèl sard que ha fet quart Finito ho va veure clar. Tan descarat com el mateix torero quan es va encarar amb alguns espectadors.

Paquirri (no s’ha acostuma un a anomenar-lo així, per respecte al nom suposo) va tenir un bon lot. Millor el segon fins que es va arronsar, al qual havia banderillejat amb soltura i torejat en el mig de l‘arena, entre vulgar i l’oblit. Al cinquè li van donar bé en el cavall i va arribar desfondat a la muleta, on Paquirri va fer un simulacre d’arrimón prop de taules. I clar, alguna norma també es va saltar. A més de tenir la gosadia de posar banderilles en un intent de mantenir el seu estatus, va mirar somrient el president quan li va negar l’orella del cinquè després insuficient petició. Amb desvergonyiment.

En tarda de lluitar, l’afició també es va concentrar abans de la correguda a la porta de la Monumental, al voltant d’una carpa instal.lada per l’associació UTYAC, reivindicant el seu dret a assistir a Catalunya als toros. Tots van dir, o van intentar, saltar-se les normes imposades. Les de la vida són una mica més difícils. Les altres es poden guanyar. Les que rebutgen a Serafí, a mi o a tu, aficionat. Que també n’hi ha que llegeixen aquestes lletres sense ser-ho i fins les comenten. Tan avorrides són les seves webs per entrar a les nostra?

Foto: Faricle

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *