Diumenge, 18 de juliol de 2010. Plaça de toros Monumental. Vuitena de la Feria del Mediterráneo. Tres quarts d’entrada. Quatre toros de Victoriano del Río i dos (1r i 2n) de Toros de Cortés, desiguals de presentació, encastats i sense acabar de trencar a la muleta.
José Pedro Prados “El Fundi”, de blanc i atzabeja ( silenci després d’avís i silenci), Julián López “El Juli”, de tabac i or (ovació i orella) i José María Manzanares, de tabac i or ( ovació després d’avís i dues orelles).
Manzanares va sortir a collibè per la Porta Gran. El Juli substituïa a José Tomás. Van saludar muntera en mà Juan José Trujillo i Curro Javier. Els tres toreros van saludar una ovació després del passeig.
Però no estàveu. Tampoc no se us va fer en falta, encara que no hagués estat de més que ho veiéssiu. Feia calor i dia platja, també de toros. Sol i mosques que s’ha dit sempre. Al cap i a la fi estàvem els que havíem d’estar. Gaudim, sentim i, fent acte de presència amb més de 12000 persones, vam fer la nostra particular manifestació.
Si ho haguéssiu vist, haurieu comprès que no va ser la millor tarda de la història. Ni de bon tros. La corrida escollida amb mim per a la qual hauria d’haver estat la tarda de José Tomás no va acabar de trencar, li va faltar envestir per dret en l’últim terç. La que si es va trencar va ser la plaça quan després del passeig van sorgir diverses senyeres de Catalunya en el tendido 5 i una altra més en el 2. Catalunya en els toros, mare meva. Sí senyor, com va ovacionar als tres espases en record de les seves últimes actuacions en la Monumental.
Estic segur que haguéssiu pegat un salt de la butaca quan Manzanares va donar un impecable canvi de mà lligat a un de pit en el tercer. Perquè cal veure el bé que toreja José María Manzanares. Aquest tercer va arribar amb poder a la muleta de l’alacantí, que va començar poderós per baix. Els últims pases de les tandes van tenir millor traç en les primeres series amb la dreta, ja que per l’esquerre el toro responia encara menys. A partir d’allà el toro va posar la cara entre les mans i la faena va perdre continuïtat i netedat, malgrat el lliurament de Manzanares.
En el sisè va tallar dues orelles. Un altre toro amb transmissió al què li va faltar un tranco. Just el que no li va faltar a Manzanares. Sobre la dreta les tandes van ser de mà baixa, sempre sense poder ser completes per la condició de l’animal, amb alguns pases de toreig gran. Els naturals van ser d’un en un, però molt lentament, cosit el toro en els vols de l’engany del torero. Temperats. Quan la faena semblava que trencava del tot una altra vegada amb la dreta, ja el toro venia més cares les seves envestides i Manzanares es va treure el toro per l’esquena en tres circulars més que lents, agafant-lo aquí i deixant-lo anar més enllà. ¡Que despacito torea José Mari Manzanares!. I la plaça va cruixir de la mateixa manera que quan el va rebentar d’un descomunal volapeu. Si ho haguéssiu vist hauríeu comprès que no hi ha mort més lleial que la del toro brau quan un tiu vola per sobre dels seus pitons.
El Juli, després del gran triomf aquí fa menys d´un mes, va tallar una orella al cinquè. Un pèl-blanc amb les forces i la raça justes, però que a les mans del mestre de Velilla a punt va estar de convèncer-se que havia d’anar per a endavant. Però no va anar, no perquè el torero no li donés tots els avantatges, sinó perquè no tenia més fons. Ho va consentir sempre, sense obligar-lo perquè es refermés. I quan va veure que no anava a ser, va escurçar distàncies, es va posar entre els pitons i el va esprémer amb un circular per l’esquena lligat a un gran pas de pit. Punxada i estocada i una orella.
Si l’haguéssiu vist, a El Juli dic, haguéssiu entès que el toreig és gairebé una ciència. Com va passar en el segon, amb el que s’havia lluït a peus junts i en un quite per xiqüelines. Un altre toro que va semblar venir-se a dalt en banderilles per demostrar després que anava de faró. Va començar pel pitó dret, amb el viatge curt, i va seguir amb l’esquerra per on el toro tenia millor recorregut i els naturals van sortir millor i més lligats. Després el toro es va arronsar, just quan El Juli estava disposat a atacar-lo per arrodonir la faena. A més, el torero va fallar després amb la seva segura espasa.
Si l’haguéssiu vist, també haguéssiu comprès que el toreig és, de vegades, ingrat. Com amb El Fundi. El seu primer va ser incert en els primers terços, arribant a l’últim una mica complicat perquè quan li baixava la mà les perdia, i si li alleugeria reposava. El Fundi no va aconseguir l’acoblament en una faena llarga per ambdós pitons. Tampoc no n’hi va haver en el quart, el més mal presentat dels sis. Un toro que va mesurar el torero, però que va obeir als tocs ferms del madrileny que mai no va estar de gust ni confiat. Per això haguéssiu vist que El Fundi no està al seu millor nivell i que no tots els toreros són capaços de resoldre en vint minuts la papereta. Fa un parell d’anys una altra cosa hauria estat. Avui no. Una pena això d’un mestre com El Fundi.
Per això, si l’haguéssiu vist… qui sap. Potser comprendríeu que el toreig és molt gran quan els tius que es vesteixen de llums són uns pedazos de toreros. Sense ser, repeteixo, una tarda memorable, es van viure moments per sentir que això és un art també català sens dubte. Com, a més de les senyeres, quan Manzanares va agafar un grapat de sorra al final de festeig i se’l va posar a la pitrera, us hauríeu emocionat perquè va semblar dir “per si no em deixeu tornar… ”
Si ho haguéssiu vist, polítics de Catalunya amb ganes de prohibir, potser, canviaríeu d’opinió.
La corrida en Barcelona esta muerta, no han sido los antitaurinos ni los hipocritas políticos, quienes la han matado. No lo hubieran conseguido o les hubiera costado muchisimo mas de no contar con la complicidad del Grupo Balaña y sus serviles e interesados cómplices, la prensa de Barcelona (a excepción de este reducto). Ahora es el momento que cada palo aguente su vela, que cada uno queda en el lugar que se ha ganado a pulso.
En Catalunya siempre han habido botiflers.
Un interesante artículo, en el blog del aficionado Carlos Carbonell, sobre la polémica Paco March-Antonio Lorca:
http://diogenestaurino.blogspot.com/2010/07/el-servilismo-1.html
Y ahoar el PSC ya ha dado libertad de voto. David Pérez y su amigo Gibert deben presentar la dimisión inmediatamente.
La muestra de manifestación que ayer domingo vivimos en la monumental de Barcelona después del paseíllo, seguramente promovida por algunos aficionados sin lugar a dudas con buena voluntad, no consiguió el impacto deseado por su precaria convocatoria y organización en la que solo hubo una pancarta, esta crítica no va dirigida a esos aficionados que organizaron la protesta reivindicativa, porque el que da o hace lo buenamente puede bien esta y es de agradecer, pero si critico a la Federación de Catalunya y a la Plataforma para la “ Defensa “ de la Fiesta, que son los que deberían haberla organizado, convocando a todas a todas las peñas taurinas con pancartas reivindicativas, a taurinos y aficionados en general en contra de la prohibición y a favor de la libertad, coordinando y haciendo que la empresa lo anunciase por megafonía, consiguiendo con todo ello un resultado más positivo que el triste efecto que causo el conato de reivindicación por la libertad que presenciemos.
Una vez acabe todo esto será el momento de pedirles explicaciones a la Federación, Plataforma, Empresa, taurinos y medios, por la decidía demostrada en todo lo concerniente a la ILP antitaurina, por depositar el futuro de los toros en Catalunya en la clase política con la negativa experiencia que hasta ahora hemos tenido con ellos, por negándose a realizar otra actividad en caminada a combatir la ofensiva anti taurina, por dejar de hacer lo que la afición demandaba, y otros por no denunciar lo que era evidente desde hace tiempo y nos a llevado a esta situación.
José Gutierrez
Si haguéssiu estat, hauríeu vist una senyera catalana que deia ben clar “CATALUNYA VOL TOROS”. Si haguéssiu estat, hauríeu escoltat a més de 12.000 catalans cridar Llibertat!. Si haguéssiu estat, hauríeu sentit l’aroma del toreig.
ENHORABONA PER LA CRÓNICA! Reflexa correctament el que es va viure ahir.