Quan l’ADAC arriba a Barcelona és senyal que s’acosta un dels caps de setmana més esperats de l’any per molts aficionats. La presentació de la Fira de Ceret, aquest any al Prat de Llobregat, s’ha convertit en una parada obligada abans de peregrinar cap al Vallespir.

Per entendre què representa avui Ceret cal remuntar-se gairebé quaranta anys enrere, quan una trentena d’aficionats, cansats de veure com la diversitat de la tauromàquia s’anava reduint progressivament, van decidir deixar de lamentar-se i passar a l’acció. Van posar diners de la seva pròpia butxaca per organitzar la corrida que ells volien veure. Van apostar per ramaderies poc freqüents a les grans places i per una idea molt clara de la tauromàquia.

Aquell projecte, nascut gairebé des de la militància, ha acabat convertint-se en una de les fires toristes més prestigioses del món. Sense grans estructures ni interessos comercials al darrere, l’ADAC ha construït una identitat reconeixible gràcies al rigor, la coherència i el respecte pel toro.

Durant la presentació, François Garrigue, president de l’ADAC, ho va resumir amb una frase tan senzilla com reveladora: «El primer és el toro, el segon és el toro i el tercer és el toro». A partir d’aquí es construeix tota la resta.

Quan encara és agost o setembre, els prop de trenta socis de l’ADAC ja comencen a preparar l’edició següent. Visiten ramaderies, intercanvien impressions i sotmeten totes les decisions a votació. Cada cartell és el resultat de mesos de debat i d’un procés completament col·lectiu, fidel a l’esperit amb què va néixer l’associació.

La Fira de Ceret també ha mantingut sempre un vincle molt estret amb Catalunya. Per ells, la Catalunya del Sud. Enguany, aquest accent català serà encara més evident amb la presència de el català Mario Vilau i del català d’adopció Maxime Solera.

Un dels moments més comentats de la presentació va ser la novellada en solitari de Mario Vilau. Segons van explicar François Garrigue i Jean Fernandez, la proposta va arribar de la mà del seu apoderat, Enrique Guillén. Guillén només va fer una única petició: havia de ser un festeig adicional per no restar oportunitats a cap altre noveller. Evidentment, Vilau i Guillén van deixar l’elecció dels exemplars a criteri exclusivament a l’ADAC. Vilau afrontarà així un dels compromisos més exigents de la seva temporada sota un lema que resumeix perfectament el sentit del repte: «Perquè vull, perquè puc i perquè ho he de fer.»

L’altra gran intervenció de la tarda va ser la de Maxime Solera, que diumenge de fira tornarà a fer el passeig en una plaça on sempre ha sentit el respecte d’una afició tan exigent com fidel. El torero francès va voler començar agraint públicament la paraula de l’ADAC. L’any passat estava anunciat a la corrida que finalment es va suspendre a causa de la pluja. Aquell mateix dia li van assegurar que el 2026 tornaria a estar al cartell. Un any després, la promesa s’ha complert.

Solera també va compartir una anècdota que descriu millor que qualsevol definició què representa Ceret. Només dues setmanes després de prendre l’alternativa a Arles, amb Morante de la Puebla com a padrí, Pablo Aguado de testimoni i una corrida de La Quinta, li tocava vestir-se de llums davant els toros de Raso de Portillo al costat de Fernando Robleño i Gómez del Pilar. «Després d’allò tocava tornar a la realitat», recordava.

Ja al pati de quadrilles, aquell espai diminut tan característic de Ceret, «Has d’escollir si et poses al costat de la infermeria o davant. Cap de les dues opcions sembla gaire bona», explicava Solera entre rialles. Però el moment que més recorda va arribar quan ja estaven tots liats amb amb el capot de passeig. Fernando Robleño es va girar cap als seus companys i els va dir: «Vamos, señores… que hoy salimos vivos.»

«No crec que el maestro digui això en moltes altres places», va concloure Solera. Una frase que resumeix millor que cap altra la veritat, el respecte i la dificultat que envolten una tarda de toros a Ceret.

Després de l’acte, moderat per Gerard Mas, es va celebrar un dinar de germanor entre integrants de l’ADAC i socis de la Penya Taurina El Prat.