Avui li dediquem una semblança a un excepcional picador català del segle XIX, José Bayard i Tallis “Badila”. Nascut a Tortosa (Tarragona) el 19 de març de 1858. Fill de pare francès i mare madrilenya, a molt primerenca edat va debutar en públic a la plaça de Santander a les ordres de Gonzalo Mora. El seu àlies es deu al fet que era un home molt parc en paraules i en una ocasió el seu mestre en actitud afectuosa li va dir: “¡Chico di algo, que estas tan callao que parece que te has tragado el rabo de una badila!”. Li va caure en gràcia i a partir d’aquest moment va adoptar aquest àlies. Parlem no solament d’un bon picador, sinó d’una persona cultivada que tocava el piano, cantava opera i fins i tot feia teatre… tot un personatge! Entre les seves gestes més destacades està la del dia del comiat del gran torero granadí Salvador Sánchez “Frascuelo”, quan va arribar a picar els sis toros de la tarda i a torejar a cavall el que feia quart. Va morir el 28 de febrer de 1906, a l’edat de quaranta-set anys, víctima d’una congestió cerebral, al seu domicili del carrer Silva de Madrid.