Va passar a la plaça de toros de Las Arenas, tot i que encara faltaven dues hores per a que comencés la correguda del 23 de juliol de 1961, un operari de la plaça va sortir de les guixetes per a penjar el ja famós cartell que feia desesperar-se a tots aquells que encara no havien retirat la seva entrada ”NO HAY BILLETES”
Per aquella tarda van portar els toros de la llegendària ramaderia madrilenya de Baltasar Iban, que serien estoquejats pels toreros Manolo Gonzalez, Santiago Martín “El Viti” que no va tenir opcions de triomf i Manolo Blázquez, que havia deixat un gran ambient en l’afició barcelonesa durant la seva etapa com a noveller, i que rebria l’alternativa aquella tarda.
Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan Manolo Blázquez, que lluïa un vestit de seda blava i or es convertia en matador. Va brindar, en senyal d’agraïment, la mort de Escondido a D.Pedro Balañà Espinós que ocupava un lloc a la barrera, ja que l’empresari va complir la seva promesa d’anunciar el seu doctorat a Barcelona.
A Manolo González el president ja li havia negat, incomprensiblement, el premi de la orella del seu primer toro, tot i que si va donar una clamorosa volta a l’anell. Va ser en el segon toro, quan torejant amb la capa va rebre una forta trepitjada que el va deixar molt mermat de facultats, encara que va ser capaç de continuar amb la lidia. Va brindar al seu ajudant d’espases Antonio Pavón, i el trasteig es va basar en passades baixes de regust que va rematar amb una bona estocada que va fer que el toro rodés sense puntilla. Va marxar a l’ infermeria mentre escoltava una ovació, a la vegada que demanava a la seva quadrilla que li guardés el cap del toro com a record de la seva despedida, ja que aquella era la seva darrera tarda en actiu.
Aquella despedida (que no va ser la primera de la seva carrera, doncs ja s’havia retirat al 1953 i va reaparèixer al 1960) va provocar gran sorpresa i melancolia entre l’afició catalana, per les seves grans actuacions que el torero sevillà havia realitzat a Barcelona durant la dècada dels anys cinquanta. Com a mostra cal recordar que a l’any 1950 va torejar a Barcelona, entre les places Arenes i Monumental en 22 tardes, deixant una estela de toreig marcat amb l’accent i la gracia sevillana.