Un “Rayito” d’esperança

Diumenge, 1 d’agost de 2010. Plaça de toros Monumental. Un quart de plaça. Sis toros de Valdefresno, correctes de presentació i de joc desigual. El tercer, de nom “Rayito” va ser indultat.
Juan José Padilla, de grana i or (silenci en els dos), Curro Díaz, de blau i or ( ovació després d’avís en tots dos) i Miguel Tendero, de blau i or (dues orelles simbòliques i palmes).
Tendero, que feia la seva presentació, va sortir a collibè per la Porta Gran. Els tres toreros van saludar una ovació després del passeig.

Era una tarda especial. La primera després de l’atemptat cultural. Agost, sense noms estel·lars al cartell… molt llestos els polítics. Tot i així, la Monumental va acollir un bon grapat d’aficionats que no pensen retre’s i que s’havien tornat a reunir al carrer per mostrar la seva insistència en la llibertat.

Emotiu va tornar a ser el començament del festeig, als sons d’Els Segadors i amb la lectura d’un manifest que va acabar amb un “visca la Festa dels toros” i un fort crit de “llibertat, llibertat.” La lluita continua i no la pararem fins a aconseguir la tornada de la justícia.

No hi ha cap dubte que estem amb la sensibilitat molt a flor de pell i va quedar reflectit en el tercer toro de la tarda. “Rayito” marcat amb el número 93, nascut el febrer de 2006 i de 535 quilos va fer una baralla normal a les dues vares que va prendre. Miguel Tendero el va rebre animós amb la capa. Ja en banderilles, el toro va començar a marcar un viatge humiliat i emocionant i amb la muleta, Tendero el va rebre en un bon començament per sota. Pel pitó dret, el d’Albacete li va lligar diverses tandes de mà baixa, reunides i al mig de l´arena, amb fibra i bona factura. Per l’esquerre ni el toro no era el mateix (que no dolent) ni Tendero tampoc, perdent la faena neteja i intensitat. Una altra vegada amb la dreta la faena va guanyar sencers i el toro seguia amb profunda envestida, just quan van començar les primeres veus que demanaven l’indult. Ja dic, sensibilitat a flor de pell. Allò va acabar amb el perdó de la vida al bon toro de Valdefresno, amb un clamor tremend.

Bon toro? Sens dubte, molt important. Gran faena? Bona sí va ser, tampoc no dubto. D’indult? Pegues, algunes. Virtuts, d’altres tantes. Allò de sempre. Algun dubte si tinc. El moment? L’ideal. El cas és que “Rayito” va tornar als corrals després d’una llarga i intensa faena de Miguel Tendero, que es va encarregar de lluir al mig al toro, traient-l’hi allà una altra vegada en l’última tanda. Apuntar que el president Iglesias va treure dos mocadors, no els tres per a la cua. Pocs es van assabentar, però que consti, encara que les fotos diguin el contrari.

Juan José Padilla va tenir un lot sense opcions. El primer es venia al pas, mesurant i va posar en compromís en diverses ocasions al de Jerez. I el quart, invàlid com les capacitats de la classe política catalana, va rodar diverses vegades per la arena en una faena incompressiblement llarga i pesada.

Curro Díaz va deixar diverses llampades de la seva classe en el segon. Tampoc Curro no va acabar de trobar la mesura exacta per a un toro noble, però alguns pases amb la dreta i, sobretot, els naturals van tenir exquisit traç. Faena intermitent mal rematada amb l’espasa. Davant del cinquè, soso i desraçat, va passar molta estona davant d’ell per aconseguir escàs resultat. Tampoc no s’entenen els motius.

El que va tancar plaça també va ser noble i Tendero va encertar portar-lo temperat amb la mà esquerra en mitja dotzena de naturals, perdent-se després la labor en enganxades i escurçant les distàncies. Tampoc no va estar fi amb l’estoc.

Nombroses pancartes es van poder veure en els tendidos. Parlen de la nostra indignació. Mostren el nostre “Rayitod’esperança.

4 comentarios en “Un “Rayito” d’esperança

  1. GRACIAS A LA AFICION DE HUELVA

    Como aficionado CATALAN senti verdadero orgullo y emocion por el GESTO DE LA AFICION DE HUELVA, es de SOMBRERAZO, en corrida televisada salieron ordenadamente y la plaza en pie con una OVACION POR TODO LO ALTO. Pero a todos aquellos que lo vimos quisiera que no pasara desapercibido el gesto de ALEJANDRO TALAVANTE y se colgara en esta pagina para que lo viera toda la aficion catalana.
    Mientras los aficionados tanto del ruedo como de la grada NOS MOSTRABAN SU APOYO, El Cid y El Fandi, este ultimo incluso desmonterado aplaudiendo y Talavante en el CALLEJON COMO SI EL TEMA NO FUERA CON EL. ¡¡¡ PERO QUE SE HA CREIDO ESTE TORERILLO !!!. Para mi como aficionado catalan solo pido que los compañeros lo aparten de los carteles por ESQUIROL. Ya que la aficion poco tiene que defender es el quien tiene que defender su profesion…QUE TOME EJEMPLO DE SERAFIN, ENRIQUE GUILLEN Y OTROS MAS MODESTOS QUE ESTAN DANDO LA CARA.
    Desde Cataluña pido PITOS Y BRONCA y si puede ser QUE NO SE LE CONTRATE EN ESTA PLAZA. Saludos

  2. el domingo estuve alli gritando como puede, y solo vi tristeza y cuatro tontos como yo gritando libertad, pancartas cutres y mal hechas, hoy hevisto la corrida de toros de huelva y han sacado una como dios manda, y eso gracias a dios a ellos no les hace falta, pero a nosotros si y los que la vamos a defender no tenemos nada, y eso que ya han tenido tiempos los estamentos taurinos catalanes y el propio empresario siquisiera para hacer algo en condiciones, si de verdad quieren luchar que pongan medios y no demos la imagen de frikys y de catetos que estamos dando, poruqe a veces damos verguenza, soy socio de la plataforma y muchas palabras y nada de nada tampoco, para que sirven mis 1o euros y los de mi mujer que damos cada año,

  3. Todavía hay esperanza. Pero creo que para que los aficionados podamos hacer más fuerza, se tendrian que poner de acuerdo todas las peñas taurinas de Catalunya para coordinar mejor estas manifestaciones reivindicaticas que tanto pedía yo a gritos. Mi más sincera enhorabuena a la gente de vadebraus. Vamos a luchar por nuestra plaza y por nuestra libertad.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *