A Barcelona… ¡Que viva México!

Tot i que el temps i els costums han canviat i molt, més encara després de la fatídica prohibició, la ciutat de Barcelona amaga una estreta relació molt directe amb el toreig mexicà, de cap manera podria explicar-se que les figures més representatives del toreig asteca hagin torejat i triomfat tantes tardes a les places de la Ciutat Comtal.

Des de Carlos Lombardini fins a Marcos Ortega, han estat divuit els toreros mexicans que s’han doctorat a les places de toros de Barcelona, contant, es clar, La Monumental i Las Arenas. A Barcelona es van projectar moltes carreres de toreros mexicans, que també van ser molt estimats per l’afició barcelonesa. Va ser a començament dels anys 30 del segle passat, quan els toreros mexicans encapçalats per Rodolfo Gaona, Luis Fred o Juan Silveti van creuar l’Atlàntic per a torejar a la península. Aquest últim, Juan Silveti, conegut amb el sobrenom del Tigre de Guanajuato, va doctorar-se en torero a la plaça de toros de Las Arenas el 18 de juliol de 1916, curiosament el fadrí va ser el també mexicà, Luis Fred.

Igualment també hem de recordar al gran torero mexicà Miguel Espinosa “Armillita Chico”, fundador d’una gran dinastia de toreros i que també va doctorar-se a Barcelona. Va rebre l’alternativa a La Monumental el 25 de març de 1928, tot i que per a la història i el record quedarà la gran tarda de 1934, en la que es va enfrontar al toro Clavelito.

Tot i que les imatges mostren una història en blanc i negre, la ciutat cosmopolita de Barcelona va albergar una quasi interminable llista de toreros mexicans Alberto Balderas, Jesús Solórzano, “Carnicerito de Mexico”,  David Liciaga, Jesús Córdoba, Manuel Capetillo o Rafael Rodríguez entre d’altres. Però amb l’arribada del gran cicló mexicà Carlos Arruza, a Espanya l’any 194, la Barcelona taurina va viure els moments de major expectació, sobretot per la gran rivalitat amb Manolete, i per les grans tardes de toros que ambdós toreros repetien una tarda darrere d’altre a La Monumental.

Mes tard, en la dècada dels anys seixanta va ser  Jesús Solórzano (fill) qui va rebre els trastos de torejar de mans de Jaime Ostos, el 25 de septiembre de 1966. Convertint-se d’aquesta manera en un altre torero mexicà doctorat a Barcelona.

Mes recents, i segur que encara hi ha aficionats que recorden les tardes de la dècada dels anys setanta en la que toreros com Curro Rivera, Eloy Cavazos o Manolo Martínez, van estampar el segell personal de la tauromàquia mexicana a Barcelona.

L’últim torero mexicà en rebre l’alternativa a Barcelona, va ser Marcos Ortega,  el 3 d’ agost de 1975, després de que Angel Teruel, li cedeixi al toro Calamar de la divisa de Juan Mari Pérez Tabernero.

Arturo Macias, va ser el darrer torero mexicà en actuar a La Monumental i va estoquejar toros de Cebada Gago el 15 d’agost de 2010

També cal remarcar, que últimament hem pogut veure a La Monumental a un altre torero de dinastia mexicana, tot i que en l’escalafó inferior. Diego Silveti, fill de David Silveti, el Rey David, i net de Juan Silveti, el Tigre de Guanajuato. Encara sent noveller Diego Silveti va debutar a La Monumental el 27 de juny de 2010 i va tornar a fer-ho el passat 15 de maig de 2011.

3 comentarios en “A Barcelona… ¡Que viva México!

  1. Según mis cuentas, son 19 los toreros mexicanos que obtuvieron la alternativa en alguna de las plazas de Barcelona:

    10/Oct./1909: Pedro López y Carlos Lombardini, en Las Arenas; 18/Jun./1916; Juan Silveti; 12/Jun./1921: Salvador Freg, en Las Arenas; 03/Jun./1923: Joselito Flores, en La Barceloneta; 20/Jun./1926: Pepe Ortiz; 25/Mzo./1928: Fermín Espinosa “Armillita Chico”; 31/Mzo./1929:Heriberto García; 21/Jun./1931: David Liceaga; 16/Sep./1934: Ricardo Torres; 17/Abr./1946: Antonio Toscano; 12/Oct./1951: Eduardo Vargas; 14/Sep./1952: Rafael García Olmos; 20/Sep./1953: Luis Solano; 18/Ago./1963: Guillermo Sandoval; 12/Sep./1963: Fernando de la Peña; 06/Sep./1964: Jesús Delgadillo “El Estudiante”; 25/Sep./1966: Jesús Solórzano y 13/Ago./1975: Marcos Ortega.

    Los que no tienen indicación, lo hicieron en “El Sport”/”Monumental”.

    Saludos desde Aguascalientes, México.

  2. Sin olvidar en los años setenta a Antonio Lomelín,Manolo Arruza y sobre todo a un torero que aquí dejó muy buenos recuerdos Rafael Gil “Rafaelillo”,de tiempos anteriores desgraciadamente no puedo hablar porque no los ví,pero México siempre ha dado toreros muy buenos y la mayoría empezaban su temporada española presentándose en la Monumental de Barcelona,gracias Raul,como siempre.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *