Alcúdia: sol i… toros.

Diumenge 14 de agost de 2011. Plaça de toros d’Alcúdia. Aparentment mitja entrada. Sis jònecs de Sancho Dávila, ben presentats i que van donar bon joc. No sobrats de forces. El quart premiat amb la volta a la plaça. Miguel Serrano (tabac i or), orella i orella. Juan José Bellido “Chocolate” (rosa i atzabeja), 2 orelles i 2 orelles i cua. José Garrido (rosa i or), 2 orelles i silenci. Tarda molt calorosa.

Són ja més de vint els anys que l’empresa Alcúdia Taurina és l’encarregada de l’organització dels dos tradicionals festejos que per juliol i agost congreguen a l’afició taurina de l’illa. Potser, serien discutibles algunes formes o circuntàncies de gestionar aquesta plaça, però el que és realment irreprotxable són l’obstinació, la tenacitat i l’afició demostrada al llarg de les dues últimes dècades. Prova d’això és l’estat en què la coqueta placeta es manté any rere any. El manteniment de les dependències i l’aspecte sempre renovat de la plaça a més d’una seriosa organització en els espectacles avalen aquesta empresa.

Sí .. els vedells que es bregaren ahir a Alcúdia van tornar a ser de Sancho Dávila, cosa ja tradicional. Dubto molt que el ramader tingui en el seu historial una localitat que anualment (ja hem apuntat que més de 20) s’adjudiqui de la ventrada una dotzena d’animals. No obstant això el joc dels vedells no defrauda i solen ser una garantia d’espectacle. Ahir … també.

Miguel Serrano va caminar serè i confiat amb el seu primer. Va patir una forta voltereta de la qual no es va intimidar i després d’una estocada posterior va passejar la primera orella de la tarda. Al quart li va instrumentar una feina llarga de sèries temperades per ambdós pitons. El vedell era bo, molt bo i va ser premiat amb la volta a la plaça tot i que potser fos aquest un premi excessiu però … Direm, simplement que va matar malament, molt malament d’una estocada allà. Sí, allà on diuen que tot és toro i. .. una altra orella. Després de la consegüent volta demanar permís per abandonar la plaça per emprendre vol a la península per tenir compromís per torejar demà.
Juan José Bellido “Chocolate” es va alçar en triomfador de la festa en tallar la cua al cinquè al que va començar la feina de muleta en el centre de l’anell amb dos genolls a terra. El maneig dels acers irreprotxable. Dues estocades.

José Garrido, al tercer, aspre en les seves envestides, doncs va patir una tombarella que li va minvar seriosament les seves facultats, el va despatxar d’una estocada davantera, molt davantera. Així i tot … dues orelles. Al sisè, de sis punxades (sempre assenyalant amunt, a dalt) i dos rematada. Silenci.

Dels tres cal destacar un ofici après tot i ser novells, les ganes d’agradar, la competitivitat en els terços de quites que cap va desaprofitar i el voler fer en tot moment les coses bé. És a dir, més del mínim que se’ls pot exigir als joneguers.Cal destacar que es va habilitar un punt per a la recollida de signatures pala la ILP pro taurina.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *