Avui fa 53 anys…

25 de maig de 1958. Avui és compleixen cinquanta-tres anys d’un fatal desenllaç que va succeir a La Monumental. Un modest noveller, Rafael Martin Vigara, conegut pel sobrenom de  “El Zorro” va perdre la vida aquella tarda.Va néixer ala població de Almadén (Ciudad Real) el 24 de juny de 1931, però la seva afició las toros va fer que es traslladés a Barcelona per a fer-se un futur en aquesta professió.  A la nostra ciutat combinava els entrenaments amb el seu treball de fuster i ebenista.Les seves il·lusions toreres li van empènyer a llançar-se com a espontani a La Monumental el 28 de juny de1953. Aquell fet va servir perquè el contractessin a la plaça de Las Arenas el 18 de juliol següent, sent aquest el seu debut en el que va alternar amb José Ramos, Rubén Preciado, Juan de los Ríos i Juan Vila. L’èxit que va obtenir el va animar per a deixar l’ofici de fuster i dedicar-se plenament als toros.

Es va presentar a la carabanchelera plaça de Vistalegre el 29 de juny de 1956 actuant també els espases Enrique Bernedo “Bojilla” i Aureliano Saa “El Caleño” amb bous de D.Manuel Álvarez. I va arribar a torejar a la plaça Las Ventas en dos ocasions.

El 25 de maig de 1958 va ser anunciat a La Monumental al costat del portuguès José Trincheira, l’extremeny Antonio Mahillo i el castellonenc Pepe Luís Ramírez, amb bestiar del mestre sevillà Pepe Luis Vazquez. Li va tocar lidiar a Dominante el seu segon oponent i setè de la tarda però va tenir la desgràcia de sortir pres al executar la sort suprema, i resultar penjat de la banya dreta, amb espectacular dramatisme, portat a la infermeria en gravíssim estat, morint poc després en el llit de la infermeria a un quart de deu de la nit.

La crònica de l’època de Juan José de Bonifaz Ybarra relata “Le había costado trabajo lograr cierto cartel a Rafael Martín Vigara (el Zorro), natural de Almadén, (Ciudad Real) y avecindado en Barcelona. El 25 de mayo de 1958 cruza el ruedo de la plaza Monumental barcelonesa en unión de José Luis Ramírez, Antonio Mahíllo y José Trincheira, para dar cuenta de ganado de las vacadas de José Luis Vázquez y Tabernero de Paz. Al estoquear a su segundo enemigo, “Dominante”, de la divisa primeramente citada, es empitonado por el vientre y le ocasiona tan importantes heridas que fallece poco más tarde en la enfermería del coso”.

 

Des d’aquí no volem oblidar-nos de tots els homes que han donat la vida per la seva professió a Barcelona.

2 comentarios en “Avui fa 53 anys…

  1. Teo, no seas tan agorero, hombre. Primero a ver si se cierra. Luego ya veremos. Para homenajes póstumos y recordar siempre hay tiempo. Ahora es momento de luchar y recoger firmas como buen aficionado que debes ser. Un saludo.

  2. Hola amigos estos grandes toreros que perdieron su vida en las plazas de Barcelona tienen merecido este homenaje que se hace en esta pagina ya que con ello dieron gloria y mostraron la verdad a la fiesta, donde para realizar una obra de arte se puede morir de verdad.Aqui no hay trampa.

    Pero antes de que cierren nuestra Monumental yo tambien haria homenaje a todos aquellos que nos hicieron tocar el cielo a la aficion con indultos o tardes de grandes triunfos. Para ir mostrando paralelamente las dos caras de la fiesta. Saludos

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *