A la redacció de vadebraus (info@vadebraus.com) , hem rebut un article de Rubén Gómez, el noi de 14 anys que va sorprendre a tots els assitents a la 3ª Conferència del cicle que organitza la Casa de Madrid a Barcelona, quan es va presentar la nostra web, també la UTYAC i es va parlar del relleu generacional als toros.
Molt interessant, des de l’inocent punt de vista d’un noi de 14 anys, l’article contraposa les actituds dels qui diuen ser animalistes i defensar els drets dels animals, només amb una única finalitat: prohibir els toros. Però i la resta d’animals?
Cada vegada que surto al carrer, cada vegada que surt el tema taurí sobre la taula, sempre que hi tinc una conversació sobre aquest àmbit, em dono conte cada vegada amb més facilitat de la doble moral que hi ha a la nostre societat amb les curses de braus, correbous i tot tipus de espectacle taurí amb després la forma de actuar i els entreteniments dels ciutadans que s’autodenominen anti taurins o animalistes.
Es cada vegada més freqüent dir ser anti taurí, a vegades,penso i reflexiono i crec que es com una moda.
Molts ciutadans del nostre país diuen ser antí taurins, però van a caçar o a acompanyen als seus pares quan son joves, els dona pena i els hi fa vergonya una cursa de braus però anar amb desenes de gossos i armats amb escopetes i demes armes a matar a un simple animal sense cap raó no es maltractar l’animal segons ells, i ho dic per molts coneguts que ho fan.
Una altre part de persones diuen que som assassins i maltractadors, però ells al seu temps lliure i per distracció i diversió s’en van a fer pesca “esportiva”, i això no es maltracte, aprofitar-se de la gana dels pobres peixos indefensos, posar-li una mica de menjar i així pescar-los i matar-los per diversió, no es maltracament?
En cap dels dos casos, tant pescadors com caçadors no els estic dient assassins ni maltractadors, que no s’en malentengui, però des del punt de vista de l’altra banda del carrer Marina, també es podria mirar així, no?
I també cal nombrar a aquelles persones que diuen voler tant als animals i els respecten tant i després es gasten tots els seus diners en comprar– se un abric de pell d’animal.
I per acabar, voldria dir entre altres maltractes més, el tema del menjar, l’altre dia sense anar– nos més a banda, va sortir per la televisió anunciada la boda en la qual s’havia casat l’anti–taurina, animalista i feminista “ Karmele Marchante”, i em va sorprendre que, molt animalista i anti–taurina però al seu casament, al seu convit, va posar de menjar el conegut “ Rabo de toro”. Que esta bonísimo, però ¡Quins ous!. Llavors jo vaig dir, primer insultes davant de tothom a tot torero que es creua al teu camí i després vas i et menges la carn de l’animal que creus ha estat maltractat i assassinat…Quina barra…
Reflexionant dic, estem en un moment on crec que tothom s’hauria de replantejar la seva dignitat moral i pensar si estan sent coherents amb aquestes formes de ser i de pensar, i si els toreros, aficionats i tothom que envolta a la nostra festa dels toros, som tant mala gent com diuen o veritablement som víctimes de modes i moviments polítics?
Rubén Gómez
Buen articulo!