Molt poc per recordar

Diumenge, 27 de juny de 2010. Plaça de toros Monumental. Un quart d’entrada. Sis novells de Yerbabuena, terciats, fluixos i nobles.
Tomás Dufau, de canya i or amb rematades negres (ovació i volta), Juan del Álamo, de lila i or (orella i silenci) i David Silveti, de blau cel i or (ovació després d’avís i aplaudiments després d’avís).
Dufau, de Mont de Marsan, del Álamo, de Salamanca, i Silveti, de Mèxic, van fer la seva presentació a Barcelona.

La correguda de toros té en l’emoció del toro el seu principal ingredient. Si falla, tot es ve a menys. La novellada d’Ortega Cano va tenir noblesa, però no emoció. Llavors la tarda es va anar sumint en un ensopiment generalitzat, amb pocs moments per sortir de l’avorriment. A més, tots els novells van tenir una presència més que justa i una falta de forces generalitzada. Amb aquest material tampoc no és fàcil mesurar les condicions dels novellers, encara que si que és veritat que la noblesa dels yerbabuenas van brindar l´oportunitat que fessin declaració d’intencions.
També és veritat que Juan del Álamo va tallar una orella massa fàcil. Amb la capa havia donat bones veròniques de rebut al segon. Com gairebé tota la novellada, l’animal va arribar amb les forces justes a la muleta,però aquest movent-se sense massa classe. El de Salamanca li va donar sèries per ambdues mans, no molt netes, sense agafar-li l’aire i sense que la faena agafés vol. El final va ser atropellat, amb regiomontanas amuntegades i amb manoletines. Va matar de punxada i una sencera despresa. La faena no va merèixer tal premi ni la petició era suficient, però el president Juan Molina la va concedir.
Els millors passes de la tarda els va donar el francès Tomás Dufau al quart, un novell que va envestir al pas sense transmissió. Dufau va intentar sempre torejar temperat, aconseguint-ho millor pel pitó esquerre. Les tandes no podien ser lligades per la condició del novell, però Dufau va buscar el bon gust en tot el que va fer. D’un en un i amb bons passes de pit, va esprémer tot el que va poder al novell. El va tacar tot amb una mitja i dos cops amb l´estoc de rematar. Abans, en el primer, no havia aconseguit major lluïment, torejant a mitja altura per l’escassa força del novell. Va acabar la seva faena amb circulars, massa encimista i sense oponent.
Reapareixia amb els punts posats David Silveti després de la seva banyada de fa set dies a Sevilla. El tercer, molt bé torejat pel seu banderiller José Antonio Muñoz, va tenir vint arrencades abans d’acusar el seu poc motor. No va aconseguir Silveti agafar el lloc a l’envestida i la faena, ben començada amb estatuarios, es va anar diluint. En el sisè es va repetir el guió. Novell molt semblant, faena molt semblant. El va desarmar en dues ocasions i va sofrir una tombarella en entrar a matar.
Amb la tarda vinguda a menys, en el cinquè Juan del Álamo va passar molta estona davant d’ell, entre pauses i ensorraments de l’invàlid novell.
Si la novellada no va ser ni de lluny la més apropiada per al triomf gran, si ho va ser perquè els tres debutants mostressin una part del seu concepte del toreig. Van faltar massa coses perquè se suplissin les manques del bestiar. Com a exemple, els tres novellers van entrar sempre que van poder en quites, però costa recordar-ne algun.

No van tenir la seva millor tarda. Això crec. Això esperem.

Foto:Faricle

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *