Diumenge, 15 d’agost de 2010. Plaça de toros Monumental. Un quart de plaça. Sis toros de Virgen María, dos d’ells despuntats per a rellons (1r i 4t), ben presentats, perillós el cinquè i destacant el segon.
El rellonador José Luis Cañaveral (salutacions i salutacions després de lleu petició), Salvador Vega, de blau elèctric i or (orella i volta després d’avís) i Arturo Macías, de blau marí i or (silenci després d’avís i silenci).
Va actuar com a sobresalient Enrique Guillén. Cañaveral va substituir el lesionat Sergio Galán. Macías i Cañaveral van fer la seva presentació en aquesta plaça.
El dia, segons diuen, més taurí de l’any era avui. El dia de la Verge va portar fins a la ciutat comtal una correguda de Virgen. María. Com la que es va aparèixer en diferent manera als tres actuants de la corrida mixta.
A José Luis Cañaveral se li va aparèixer en forma de substitució. D’estar aturat un dia del mes d’agost a actuar en la Monumental. I així es va presentar el cavaller sevillà per firmar una discreta actuació. Davant d’un lot noble, Cañaveral no va estar molt encertat, amb diverses passades en fals i errors en clavar. El millor de la seva actuació va ser el relló amb què va liquidar el primer. El pitjor, allò de gairebé tots els rellonadors: les seves cavallades sense toros, gests a la galeria i la insistència de tota la seva quadrilla en retardar l’arrossegament del quart per aconseguir l’orella. Allò de sempre.
Salvador Vega ha tingut una important actuació. La seva sort va ser la de trobar-se amb un bon toro, de noble envestida i de just motor, a la qual el malagueny li va compondre una compacta faena. Les sèries amb la destra van tenir bon traç, en el mig de la plaça, temperant, lligant i tirant d’una bona envestida que necessitava precisament el tracte que li va donar Vega. Així va construir el seu trasteig, dominant bé els temps i el metratge de les tandes, rematades amb bons de pit. Va matar d’estocada dalt de tot, en el mig també, i d’una bescollada. El cinquè va ser un toro mans que va arribar amb poder i lleig estil a l’últim terç. Per sota va començar el torero la faena, que va transcórrer també en el centre de la plaça. Sempre va mesurar el toro al torero, més encara per l’esquerre, i va acabar per desenganyar-se i desenvolupar després d’un desarmament. Fins aquí, hi va haver moments en què Vega li va agafar bé l’aire, sorprenent-lo i guanyant-li l’acció entre pase i pase. Bé i llest el torero, que va tornar a ser precís amb l’estoc.
Reapareixia d’una greu banyada al Puerto de Santa María el debutant Arturo Macías. I la seva verge particular el va acompanyar en diverses ocasions. Perquè el mexicà va demostrar tres coses: o que no estava superat l’últim contratemps, que continua sent carn de canó o que continua sense trobar el lloc. Si el tercer va arribar aturat a la muleta i no va tenir majors opcions, el sisè si va envestir. Tampoc no m’atreviria a dir si massa bé perquè la tasca de Macías va ser inconnexa, amb multitud de passes, això sí, tots enganxats. Però envestir, va envestir. Va estar sense lloc i amb sort, doncs va estar moltes vegades a la mercè del toro, resultant compromès. Desencertat amb l’espasa.
Finalment, m’agradaria saber perquè la música acompanya sempre la faena d’un rellonador. Sigui bona o dolenta. Sempre toca. Cavall per a dalt, cavall per a baix, pasodoble de fons. Que algú m’ho expliqui.
Foto: Faricle.
