Jesús Fernández, entestat a molestar el sistema

Diumenge, 1 maig del 2011. Plaça de toros Monumental. Un quart d’entrada. Cinc novells de Valdefresno i un (1º) de Fraile Mazas, ben presentats, sent els millors tercer i quart.
Jesús Fernández, d’ivori i or amb les rematades en negre (orella i orella després d’un avís), David Galván, de blanc i plata (volta després d’un avís i orella) i Rafael Cerro, de blau turquesa i or (orella i silenci després de tres avisos ).

Part facultatiu de David Galván: Traumatisme cranioencefàlic i facial amb contusió supraciliar dreta i erosió a aquest nivell. Amb pèrdua de coneixement momentània i amnèsia. Resta d’exploració neurològica i pupilar normal. Traslladat a la Clínica del Remei de Barcelona.

Fernández va sortir a collibè per la Porta Gran. Va saludar muntera en mà Jesús Talaván. Galván, de San Fernando (Cadis) i Cerro, de Badajoz, van fer la seva presentació a Barcelona. Els tres novellers van saludar una ovació després del passeig.

Tot això s’oculta en aquesta Catalunya. Està mal vist pels que manen en molts llocs. Si fa olor de bou o a torero, es tapa, es censura. Per això no és notícia que no sigui notícia que hagi toreros catalans. I, miri vostè per on, un dels que tenim, va i s’entesta a ser-ho. Res se sabia fins avui més enllà dels espais taurins que un català, per més senyes de nom Jesús Fernández, s’entesta a continuar en la seva lluita per ser torero en territori captiu. Perquè vegin. Es tornava a enfundar un vestit de llums un any després de la seva actuació aquí i surt triomfador de la segona novellada de la temporada.

El quart va ser un gran novell, ben picat per Israel de Pedro. Papereta difícil, ja que hagués descobert moltes mancances i no va ser així. Fernández va estar molt més que digne i lluny d’obtenir un triomf a la calor de la seva gent. És més, si l’animal cau més ràpid de la bona estocada a la trobada li haguessin demanat la segona amb força. Perquè abans, amb la mà dreta va fonamentar una faena emocionant de mà baixa, amb pases amb la dreta lligats, aguantant les cobdicioses envestides del bon novell de Valdefresno. Amb la mà esquerra va aconseguir una bona tanda que va quedar esborrallada amb un desarmament, però quatre naturals van tenir alta volada. Faena amb algun daltabaix, també és cert, però amb molts moments de toreig important d’un torero que dóna un fort toc d’atenció. L’havia brindat a Fernando del Arco, que ferit pel destí que el va deixar sol en el seu abonament de barrera, rebia l’afectuós aplaudiment de l’afició com a preludi del triomf del torero. Aquesta orella s’unia a la del primer, un novell de viatges més curts, noble però menys lluït. Tampoc va tornar la cara el torero ni perdre mai les bones formes, tornant a destacar en sèries amb la dreta i en bons rematades de pit, tirant tot el toro per davant. A més, també ho va liquidar d’una eficaç estocada. En conjunt ha estat una bona tarda del català, que també havia lluït amb la capa en ambdós, amb veròniques a peus junts i sengles llargues canviades en ambdós del seu lot.

David Galván va deixar a la Monumental unes esperançadores formes. Cap de les seves faenes va concretar en important, ja que si el segon no volia lligam i agraïa més els temps i les distàncies, el cinquè va ser tan noble com mancat de transmissió. Però Galván li va aconseguir al complicat segon mitja dotzena de naturals amb presència, d’un en un que era com millor responia el novelli al final de la faena, quan va encertar amb la mesura exacta. I en el cinquè, de vegades es va perdre en quantitats que no compten per evitar la poca transmissió, però destacant passatges bells de bon tall. El tancament de faena al cinquè amb manoletines al pur estil de Mondeño va tenir valor, que sumat a les formes de caminar i fer per la plaça el converteix en torero per seguir la pista. Imperfeccions n’hi va haver perquè no pot ser d’altra manera en noveller tan nou, però ve de gust tornar a veure-ho. A l’entrar a matar al cinquè va patir una lletja tombarella, pel que va passar a la infermeria després de passejar feliç la seva orella.

Rafael Cerro també va passejar un trofeu del tercer, demanat amb menys força perquè la seva tasca no va aconseguir tot el lluïment que un altre gran novell havia ofert. Cerro no va encertar a quallar com ell mateix hagués volgut, encara que no cal negar que amb la mà dreta va destacar en una tanda. Va faltar conjunció i més ajust en els embroques entre l’animal i l’encara incipient noveller. Temps hi ha en un torero que va debutar aquesta mateixa temporada amb picadors. El pitjor per al de Badajoz havia d’arribar al sisè, un mans fugisser fins al seu final al que va ser incapaç de matar, escoltant els tres avisos. Mal tràngol per a un torero.

Pel carrer de la Marina es va anar a collibè Jesús Fernández, un català que vol ser torero i ho demostrava un any després. Amb el difícil que és. Té mèrit.

Però que no s’assabenti ningú més enllà del nostre món taurí. De moment.

Foto: Faricle

3 comentarios en “Jesús Fernández, entestat a molestar el sistema

  1. Me gustó muchó Jesus. Enhorabuena!. Ojala tenga oportunidades, ya que tiene aptitudes para ser uno de los novilleros punteros.

  2. 25TV, grabo la novillada y junto al camara estaba Toni Rovira lo tenia delante de mi. Pero no creo que den el triunfo de Jesus.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *