El passat 1 de juliol es van complir vint anys de la mort d’un torero estimat per l’afició catalana: Mario Cabré Esteve. Va néixer el 6 de gener de 1915 en el barceloní carrer d’Aribau i era fill d’una família d’actors. Als seus començaments s’anunciava “Cabrerito” i amb aquest renom va debutar a Barcelona, el 23 de setembre de 1935, alternant al costat de Silverio Pérez i Rafael Ortega “Gallito“. El 1943, en la Maestranza de Sevilla, va prendre l’alternativa, concretament l’1 d’octubre, al costat de Domingo Ortega de padrí i Silverio Pérez com a testimoni. El toro de la cerimònia portava per nom Negociante i pertanyia a la ramaderia de Curro Chica. Domingo Ortega li va confirmar en Las Ventas la setmana següent, el 8 d’octubre, al costat d’Antonio Bienvenida, amb toros de la ramaderia de Muriel i amb el toro de nom Cantito.

Es va mantenir en actiu fins al 2 d’octubre de 1960, quan actuant al costat de Joaquín Bernadó, Antonio Bienvenida i José María Clavel, es va acomiadar de l’afició de Barcelona i, definitivament del toreig, la setmana següent a Palma de Mallorca. Va ser torero, poeta, actor de cinema i teatre, presentador de televisió, però abans que res un gran galant replet de bohèmia que va marcar el seu segell propi en totes les seves facetes. Gràcies a la seva excel·lent forma de manejar la capa, plena d’elegància i empaque, va ser reconegut com “El torero de les supremes elegàncies“.

Cap representació oficial no va tenir la categoria i l’honradesa d’assistir al sepeli, aquesta de la qual sempre va fer gala Mario Cabré. Tan sol els seus familiars i els seus amics entranyables que va sembrar i va recollir en la seva vida dilatada i artística. Potser per ser torero… Si avui visqués, segur que el mestre se sentiria avergonyit, com ho estem tots nosaltres, del joc brut dels nostres polítics.

Un article de Raúl Felices.