Abel Robles, una altra porta oberta a l’esperança

La Unión de Taurinos y Aficionados de Catalunya (UTYAC) va celebrar divendres passat el seu ja tradicional sopar mensual. En aquesta ocasió, va comptar amb el noveller Abel Robles com convidat, creant un col·loqui distès amb els afeccionats allí presents que va dirigir el president de l’entitat Paco Píriz. Robles, nascut a Olot (Girona), va debutar el passat 19 d’abril amb els del barret fort en La Puebla de Alcocer (Badajoz) i va sumar un contracte més el 13 de juliol a Moraleja (Càceres).

Robles és un dels representants en l’escalafó menor de la resistència catalana. Resideix en la seva localitat natal i va explicar les dificultats afegides que això suposa. Conscient de la difícil situació, “la meva jornada comença a les set del matí per anar a treballar, a la tarda vaig a estudiar i és a la nit quan entreno, quan vaig a córrer, a torejar de saló i a donar-li molt fort al carretó. Ho faig sol, però reconec que en aquesta situació és quan més dur entreno”. Va ser alumne de l’Escola Taurina de Catalunya i va debutar en la Monumental en 2011 en una novellada sense picadors, tarda que guarda com la més important de la seva carrera al tallar dues orelles a un novell de La Peregrina, causant sorpresa i impacte aquella actuació rodona en l’afició catalana.

En el 2012, després d’aquella important tarda a Barcelona, va deixar de torejar durant més de mitja temporada. Aquella decisió la va explicar amb sinceritat: “Vaig haver de parar perquè no era feliç. Era una situació difícil on

Robles, portat per Serafín Marín en el seu debut a La Puebla de Alcocer.

m’adonava que ni estava mentalitzat, ni era honest amb mi mateix. Així no es podia estar. I vaig decidir parar, reflexionar i recuperar la il·lusió. M’he adonat que va ser el millor que vaig poder fer, el primer és respectar la professió de torero i la meva persona, estiguis en l’escalafó que estiguis, perquè l’exigència és amb un mateix. Amb el temps he vist que la carrera d’un torero ha d’anar assimilant tot, no es pot saber la z sense haver après les primeres lletres”. Va assimilar i per fi va arribar el debut amb picadors, del que va tenir constància amb prou feines dues setmanes abans de la data, i va saldar el compromís amb tres orelles, les mateixes que va tallar en la seva segona actuació de l’any.

Olot compta amb la plaça més antiga de Catalunya (inaugurada en 1859) en la qual l’Abel no ha pogut actuar, encara que el passat mes de setembre, en les festes del correbou que allí se celebren, va poder estirar-se a la verònica en una plaça plena fins a la bandera. Compromès amb la causa, uns mesos enrere va portar la tauromàquia a les aules, on va presentar un treball centrat en el toro brau que va tenir tal acceptació entre els alumnes, que aquestes classes taurines es van haver de tornar a realitzar davant l’interès que va despertar.

Des del mes de maig fins a fa unes setmanes, el novellercatalà es va instal·lar en terres del sud, concretament a Sanlúcar la Mayor, al costat de Serafín Marín. Una vegada passi el compromís que li queda pendent el proper 14 d’octubre en la localitat madrilenya de Estremera, el seu pensament es fixa per a la temporada 2015. Sense apoderat i amb les espases en alt, “em queda entrenar, preparar-me i intentar l’any proper començar a torejar el més aviat possible, que el nom d’Abel Robles soni amb força i demostrar que sent català també es pot ser torero. A més tinc la dificultat afegida de no poder torejar a la meva terra, que no tinc on prendre aquest impuls i donar-me a conèixer. Sóc conscient del difícil moment, que l’escalafó dels novellers està molt complicat, però el meu somni és ser torero i només penso a complir-lo”.

Un nou motiu per a l’esperança taurina catalana.

Un comentario en “Abel Robles, una altra porta oberta a l’esperança

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *