Bernadó: “L’afició catalana té un gran mèrit i molt valor”

Joaquín Bernadó, el torero més important de Catalunya, ha concedit una entrevista en la qual fa un petit repàs de la seva carrera per places gironines, així com del moment actual pel qual travessa la tauromàquia.

Han estat la meva vida. Sense els toros no hauria conegut la gent meravellosa que he arribat a conèixer ni hauria pogut veure tant de món com he vist. Els toros m’han format com a persona i m’han donat valors“. Així s’expressa en el Diari de Girona el torero de Santa Coloma de Gramenet al nostre company Joan Colomer Camarasa. El destre, de 80 anys d’edat, es lamenta del desconeixement de la cultura taurina entre les noves generacions: “És molt complicada pel clima tan contrari a la festa que s’ha creat. Els nois d’avui molt probablement no saben qui és Manolete ni han sentit parlar mai de Chamaco, Bienvenida ni de mi mateix. Aquest fet és molt greu, ja que s’amaga una part molt important de la cultura d’aquest país. La situació, però, no només és dolenta a casa nostra sinó també a la resta de la Península, on hi ha campanyes orquestrades de moviments polítics i animalistes que deixaran molts pobles sense espectacles taurins. Les grans fires taurines no perillen, ja que mouen una gran quantitat de diners i, per aquest motiu, és molt dificil que es prohibeixin“.




També recorda amb orgull el seu pas i trajectòria per les places de la comarca de Girona: ” Vaig torejar moltíssim tant a la plaça de Girona com a les places de Sant Feliu de Guíxols, Figueres i Lloret de Mar. Vaig torejar gairebé en totes les corrides que El Cordobés va oferir a l’España Brava de Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar. La plaça José Luis Andrés de Lloret de Mar la vaig inaugurar jo i vaig tallar una orella al meu primer toro, del ferro de María Sánchez Terrones. A Girona recordo haver fet grans faenes com la de l’any 73 a un bon toro de Domingo Ortega”.

Sobre l’actualitat i la permanència d’actes taurins a Catalunya, Bernadó aprecia qualsevol iniciativa que es realitza: “Té un gran mèrit, ja que es necessita molt de valor i moltíssima afició per mantenir viva la flama de la festa en un territori tan hostil“.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *