Girona Taurina (4ª part)

Continuant amb aquest repàs biogràfic de la plaça de Girona, no ens podem oblidar de les diferents ramaderies que van passar pel cós de Santa Eugenia, alguns d’aquests ferros realment llegendaris com: Benjumea, Carriquiri, Bañuelos, Veragua, Aleas, Trespalacios, Palha, Benitez Cubero, Puerto de Sant Lorenzo i fins i tot els temuts animals de Miura van trepitjar la plaça de Girona en una novellada.

Una de les temporades de major rellevància va ser la de 1944, no pel nombre de funcions que tan sols van ser nou (tot i que per a aquella època no estava gens malament en una ciutat com Girona) però si per la qualitat d’elles. El 6 d’agost va tenir lloc un destacat festival taurí en el qual van intervenir Juan Belmonte que va innovar amb la seva nova faceta com a torero a cavall, Rafael Gómez “El Gallo”, el català Gil Tovar que va entrar substituint a  “Gitanillo de Triana”, Pedro Domecq i Pepín Martín que es van enfrontar a bous de la divisa de Manuel Zaballos. En la tradicional “corrida de feria” del 29 d’octubre de 1944 es va anunciar un cartell de gran atractiu amb la presència de Manolete, Pepe Bienvenida i Curro Caro i el cavaller Álvaro Domecq i Diez que es va lluir esplendorosament a la seva recordada euga Esplendida amb la qual tantes tardes enaltís el toreig a cavall en totes les places d’arreu del país. Els diumenges 1 i 8 de 1965 es van bregar dues corregudes de Palha d’imponent presentació i notable joc especialment la de la segona tarda on se li va concedir la volta al rodó al primer toro de la tarda i va obtenir un gran triomf l’espasa català Paco Corpas. Si de considerable importància va ser la presència de Manolete en la primera meitat del segle no va ser menys la correguda celebrada el dia de Sant Jaume de 1971 amb un cartell compost per Joaquín Bernadó, Santiago Martín “El Viti” i Flores Blázquez amb toros de la divisa de Salamanca de Dionisio Rodríguez. La plaça es va omplir a vessar i es col·locar el cartell de “No hay billetes” D’aquesta memorable tarda mereix recordar una simpàtica anècdota, doncs quan estava iniciant la feina el Viti , la banda va començar a amenitzar amb la coincidència que el pasdoble era dedicat a Manuel Benitez “ El Cordobés” que per aquella època era un fenomen social i el més taquiller amb el seu toreig tremendista, que no es semblava gens al toreig majestuós del grandiós torero de Salamanca, llavors el Viti  va parar de torejar i es va quedar mirant fixament al director de la banda, que ràpidament va reconèixer el seu error i va indicar l’orquestra que canviés de partitura. Continuarà…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *