Toros a Terrassa II

Degut a la gran afluència de població immigrant, la ciutat de Terrassa va veure com el seu nombre d’habitants creixia exponencialment. Vinguda sobretot de les regions andaluses, extremenyes i d’altres regions on els toros mantenien una gran acceptació entre la població, no era d’estranyar que aquesta es conservés entre els nouvinguts.

A més d’aquest sector de la població immigrant, la passió per la festa taurina era compartida per una amplia majoria de ciutadans de Terrassa. El diari La Vanguardia, en la seva edició del 15 de desembre de 1967, publicava en una de les seves pagines un article signat pel columnista R.M Wenneberg, titolat: “Tarrassa: Los aficionados a la fiesta brava quieren una plaza de toros”.

Els aficionats egarencs, que com ja hem comentat eren molts i de ben entesos, no estaven conformes en compartir la seva futura plaça amb la ciutat veïna de Manresa, ja que volien ser els primers en tenir una plaça de toros construïda, a part de Barcelona. Presumien de tenir la penya taurina més antiga de la comarca del Vallès. Cosa que sí que era certa, l’afició existia d’una manera activa i viva, i aquella passió taurina es reflectia en les abundants entitats que existien a Terrassa, durant la dècada dels anys seixanta i setanta. En aquest apartat a més de la Peña Taurina “El Cordobés” fundada a l’any 1963, el Club Taurino Palomo-Teruel fundat a l’any 1965 i la Tertúlia Taurina “El Carteyano” fundada al mateix any de 1965, també cal recordar penyes taurines importants com la Peña Taurina “Amador-Fuentes”, el Club Taurino “Palomo Linares”, la Peña Taurina “El Lici” o el Bar Tendido 5.Continuarà…

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *