Avui ens porta fins aquí la semblança de Rafael Ataide Fernández “Rafaelillo” que durant molts anys va exercir el càrrec de cap de quadres a les places de Barcelona. Va nèixer a Sevilla el 18 de gener de 1907 i ja de molt jove exercia amb eficàcia la doma de poltres. La seva tasca com a monosabio la va començar a la plaça de Sevilla on es va donar a conèixer pel seu bon maneig amb els cavalls. Aviat va emigrar a Barcelona on va desenvolupar funcions de domador de cavalls, monosabio, a més de picador. Com a monosabio van destacar molt especialment les seves actituds heroiques i humanes que el van portar a sofrir seriosos contratemps. El dijous 26 d’agost de 1943 a la plaça de Las Arenas, va resultar greument ferit quan es disposava a cuetejar amb el cavall, al quart toro de la tarda, justament amb el que s’acomiadava de noveller el popular Mario Cabré, i va sofrir una banyada. Un mes després va assistir a la plaça de Las Arenas, encara convalescent del percanç anterior, per a presenciar una cursa per a novells des del carreró. En el moment de fer el quite el noveller que li pertanyia, Antonio Checa, va ser pres dramàticament i en aquell moment Rafaelillo desafiant el risc va saltar a l’arena, i tot just davant de la cara del toro va agafar al jove per les cames i va tirar desesperadament, salvant-li la vida i allunyant-lo del perill. Aquesta fita tzat pels aficionats de Barcelona com “El quite de la carretilla”. Aquest personatge pintoresc i singular era el pare d’un altre “Rafaelillo”, l’excel·lent torero de plata ja retirat Rafael Ataide Porcar.
