Rayito va ser l’esperança després de la prohibició. La llum per sortir del pou. Amb la seva bravura va guanyar la vida i ens va encoratjar encara més a l’afició catalana per a lluitar en favor de la nostra passió.

Tothom recorda a Rayito de Valdefresno, aquell toro negre del numero 93 que  es  va lidiar en tercer lloc per  Miguel Tendero , l’1 d’agost a La Monumental.  El toro va passar uns dies als corrals de la plaça, on se li van fer les primeres cures, per a poder afrontar un viatge de  900 quilòmetres que li retornava a la vida al camp

Hem pogut comprobar que avui, Rayito es un semental que viu lliure i tranquil al camp de Salamanca, i que es una de les debilitats del ramader Nicolás Fraile, que el mima d’una manera especial i l’ofereix vaques paridores per a que la brava sang de Rayito tingui descendència.

Es per això, que Rayito va ser un exemple pera  a tots els aficionats als toros. Tal i com va fer Rayito, ara ens toca a nosaltres, hem de lluitar per la nostra  llibertat, recolzant una iniciativa conjunta, que ara tot just comença, amb l’objectiu de que els toros siguin declarats com a Bé d’Interés Cultural.