Morante de la Puebla

Dissabte, 25 de setembre de 2010. Plaça de toros Monumental. Segona de la Feria de la Mercè. Menys de mitja entrada. Sis toros de Zalduendo, mal presentats i de poca força. Segon i tercer van ser tornats per invàlids, sent substituïts per uns altres dos de Toros de Parladé (en córrer torn un va sortir en sisè lloc).
Raúl Gracia “El Tato“, de blau cel i or (salutacions i orella), José Antonio Morante de la Puebla, de grana i or (salutacions i dues orelles després d’un avís) i David Fandila “El Fandi”, de blau nit i or (salutacions i silenci).
Morante va sortir a collibè per la Porta Gran. El Tato, que substituïa al lesionat Manzanares, va sofrir en el quart una banyada de tres trajectòries, una de 8 centímetres cap al múscul bíceps curt, una altra d’11 cap al múscul major pectoral i una altra de 7 centímetres en superfície de l’axil·la esquerra. Pronòstic greu. Traslladat a la Clínica del Remei.
Els tres destres van saludar una ovació després del passeig.

Quan un és capaç d’emocionar-se, de donar un salt a la butaca, de veure una miqueta del que porta esperant temps… S’asseu un ara a l’ordinador i a veure que és capaç d’escriure. Hi ha coses que no es poden explicar. O les veus o te les has perdut per sempre. Morante. Ha hagut de ser a Barcelona on explotés, que passés el que s’emporta esperant gairebé una temporada sencera. I el que tingui valor que s’atreveixi a explicar-ho.

Va per davant que aquest no sóc jo. Si potser ho puc intentar. Va ser en el cinquè. Un toro terciat, amb les forces justes, ni un dur es donava per l’animal. Morante, sí. I li va fer una faena tan preciosa com imperfecta. Qui va dir que l’art fos perfecte? Gosats els que li posin pegues si no ho van veure en directe. Veient Morante un comprèn que el toreig no és tan senzill. Que agafar aquesta muleta fràgil i lleugera i torejar així és un miracle. Amb una tècnica amagada per l’art, amb un valor darrere d’una aparent fragilitat. Aquest és Morante. El que fa el toreig com algun dia algú va dictar i pocs són capaços de plasmar. Que t’agafa i et transporta a una espècie de catarsi sense explicació, et separa la ment del cos i no reacciones, sol per cridar un olé. Quan Morante s’arrabassa, t’arrossega sense preguntar-te i ja et converteixes en un d’ells, en un d’aquests milers que es miren sense saber que dir-se.

Morante, no hi ha cap dubte, l’ha format molt grassa en el cinquè. No hi ha dubte perquè passen les hores i continuem pensant en uns naturals tan llargs que no acabaven mai. En un començament a dues mans bellíssim i tants detalls que formen un conjunt que no acaba i que, com deia abans, no es pot comptar. No sé si Morante és l’art o l’art es va fer pensant que un dia arribaria un tal José Antonio, nascut en la Puebla del Río, i l’elevés a cotes inabastables. I l’art, no es pot prohibir. Perquè vegin: en territori captiu, tauromàquia d’art major.

Això va passar en el cinquè. Vint minuts després, una sortida per la Porta Gran on els aficionats el van acompanyar… fins a l’hotel. Uns quaranta minuts de processó pels carrers de Barcelona des de la Monumental fins a l’hotel. Més de dues-centes persones protegint al rei dels toreros, cridant torero, torero, viva Morante, llibertat o Catalunya és taurina. Era la nostra reivindicació i el nostre agraïment a Morante. Amb el que estem passant, amb el que aguantem, Morante ens ha donat una miqueta de vida, una il·lusió, un sentir, una raó per la qual continuar lluitant: la de tornar a veure’l a Barcelona.

Aquest va ser el final d’un dia on els aficionats vam tornar a concentrar-nos en la porta una hora abans de la corrida, on es va tornar a demanar llibertat, on es va tallar el carrer de la Marina en protesta per l’atemptat cultural que hem sofert. Un dia intens amb un final gran. Molt gran. Gairebé tant com Morante.

Gairebé se m’oblida que també en van torejar uns altres dos de destres. El Tato va sortejar el millor lot. Ho va intentar l’home, amb escàs ajust, poc tremp i passes cap a fora. A més va tenir la poca sort de sofrir una banyada en el quart en entrar a matar.

El Fandi ha tingut un actuació per oblidar. Dos terços de banderilles de poc ajust i dues faenas mogudes, sense fermesa de peus i sense gairebé de res. El seu lot tampoc no va ser per tirar coets, però el granadí no el va veure clar mai.

Allò del bestiar és capítol a part. Però és igual. Avui torejava l’art. Avui torejava Morante, el de la Puebla del Río.

Gràcies, Morante.

Fotos: Robert de la Oliva

7 comentarios en “Morante de la Puebla

  1. Otra cosa. Lo que nos ha de quedar claro es que esta gente (los que nos gobiernan y todos su “entorno”) van a ir a machacar a todos los que no piensan/pensamos como ellos. Sólo gobiernan para ellos y su entorno y a los demás les/nos va a intentar hacer pasar por el aro. No admiten a nadie que no comulgue con su “universo” particular. Pero a mi es que me duelen las cervicales y me cuesta mucho agachar la cervix.

  2. Qué bien lo pasamos el sábado. Qué grande Morante. Y que buena “la procesión” hasta el hotel. Gracias a Morante por la cerveza que nos ofreció en el hotel. Y gracias a todos los que conversamos en el hall del hotel cerveza en mano. Una gran tarde.

  3. Hem deixava divendres… mai havia estt a una corrida de rejones y tan a mi com a la meva compaña ens va deixar alucinats… es atre tipus d’espectacle interesant y espectacular la seva manera.

  4. Disabte y diumenge els aficionats hem fet el que teniem que fer y lguns toreros tambe… el que no entenc es que collons fot el tipejo aquest ues fa dir “Paquirri” y es tindria que dir “Paquirrin” com l’inutil de sun germa!!!

  5. lo de ayer fue increible, por fin nos echamos a la calle como deberiamos haber echo hace tiempo, para la temporada que viene todas las tardes deberian ser así, le pido al empresario si tiene un poco de valor, que el año que viene no haga ningun cartel de relleno todas las tardes figuras y por lo menos media entrada siempre, si morimos que sea con dignidad él y nosotros, que tambien nos lo merecemos, no se que pintaba ayer el fandi y hoy ribera
    saludos y a seguir luchando este invierno que esperemos que nos sirca para entre otras cosas reagruparnos y luchar

  6. Visca Morante i avui DIA 26 PROTESTEM DE MANERA MES CONTUNDENT ENCARA, DEVANT DE LA MONUMENTAL I A DINTRE LA PLAÇA TAMBÉ APROFITANT LAS SENYERES D´AHIR I DESPRÉS SERAFÍN MARÍN “A HOMBROS” FINS A L´HOTEL. VISCA LA LLIBERTAT!!.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *