Gregorio López, un banderiller de vocació

La història de Gregorio López Ruiz va succeir a Barcelona. es la història d’una il•lusió que es va convertir en realitat. La història d’un noi que no somniava amb el vestit d’or, sinó amb clavar banderilles vestit de plata. Del segle passat. Ja fa més de cent anys del seu naixement, tot i que va ser a Jaen, el 22 de novembre de 1897, i pel sobrenom de Jaen se’l va conèixer durant la seva carrera taurina, va créixer en una família humil que sent ell molt petit es va traslladar a Barcelona. A la Ciutat Comtal va estudiar mecànica, i com a tal va exercir. Gregorio vivia molt a prop de la plaça de toros de Las Arenas i va sentir el gran ambient taurí que hi havia a Barcelona per aquella època. Va apuntar-se a una petita escola taurina que es trobava a l’antic escorxador. A l’escola taurina, Gregorio va xocar amb els altres joves, ja que la seva il•lusió no era la de ser matador de toros, ell volia ser banderiller.

I d’aquesta manera en una novellada, que es va organitzar a la plaça de toros de Las Arenas, va llançar-se com a espontani durant el segon terç amb un parell de banderilles a la ma que va clavar de forma magistral. Aquella va ser la primera ovació de la seva vida, i potser la més important, aquella ovació el va salvar de ser arrestat i anar a presó per incomplir la normativa reglamentària. Aquest esdeveniment va dirigir la seva carrera taurina cap al vestit de plata i la professió de banderiller que va desenvolupar a les ordres de matadors com Fermín Esteban,  “Morenito de Zaragoza”, “Carnicerito de Málaga”, o Gil Tovar al qui va acompanyar fins a clavar  el seu darrer parell.

Com a curiositat i dada anecdòtica, destacar que gràcies a la seva bona feina i professionalitat, a l’any 1929 se’l va tributar amb una correguda-homenatge  a la plaça veneçolana de Maracaibo, on va rebre una simbòlica alternativa de mans del torero veneçolà Vicente Mendoza “El Niño”, aconseguint una orella en el toro de la cerimònia. Cal dir, que aquesta alternativa no era vàlida a Espanya, i que en aquesta banda de l’Atlàntic sempre va torejar ho va fer vestit de plata, com a banderiller.

2 comentarios en “Gregorio López, un banderiller de vocació

  1. Te felicito Raúl: Ya que en virtud de estos medios, y a traves de tí, puedan ser conocidos y recordados los llamados modestos, que tambien tubieron su pequeña historia en el mundo taurino.

  2. Muy ilustrativo Raul,como siempre, y te doy mi enhorabuena por el esfuerzo de desempolvar a estos personajes,es hacer un poco de justicia con los modestos

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio está protegido por reCAPTCHA y se aplican la política de privacidad y los términos de servicio de Google.