Cavalls, orelles i Porta Gran per Cartagena y Ventura

Divendres, 24 de setembre de 2010. Plaça de toros Monumental. Primera de la Fira de la Mercè. Un quart de plaça. Sis toros d’El Canario, despuntats per a rellons, de millor joc els tres primers.
Fermín Bohórquez (orella i volta), Andy Cartagena (dues orelles i orella) i Diego Ventura (dues orelles i orella).
Cartagena i Ventura van sortir a collibè per la Porta Gran.

Després de prop d’un mes sense toros, la Monumental va tornar a allotjar un festeig, aquesta vegada de l’art del relloneig. D’aquesta manera va començar la rebatejada Fira de la Mercè, anomenada ara de la Llibertat, per allò, ja saben, de la prohibició feixista política promoguda per la moguda del moviment nacional català. En els tendidos, moguda hi va haver menys. Al voltant d’un quart d’entrada, amb un públic peculiar, festiu, oreller i en general poc exigent. Coses del relloneig. És el que té.

Ha de tenir, estic segur. Per això, a moltes places aquest festeig salva els mobles de les empreses. A Barcelona, si potser la tauleta de nit. El cas és que es van tallar set orelles, set, dos cavallers van traspassar la Porta Gran i l’altre no ho va fer pel seu error a l’hora de matar. Això li va passar a Fermín Bohórquez, que havia tallat una orella al primer i la va perdre (per tal com anava la tarda) del quart. La seva muntada clàssica i acadèmica, de vegades avorreix. Amb el primer va destacar en un parell a dues mans. El seu relló de mort va ser un sabrejada a les costelles. Amb el quart va repetir guió davant d’un toro més aturat. Va errar en un parell a dues mans, ho va tornar a repetir amb millor sort i la seva errada a última hora sol li va permetre fer un volt sense trofeu.

Andy Cartagena va parar al mig de la plaça al segon, al qual va compondre una tasca amb ritme, clavant també al violí i amb piruetes a prop dels pitons. Rellonaç i dues orelles. També va ser més parat el cinquè, amb el qual es va emprar per arribar al tendido, en especial després que caigués l’animal per animar el públic a demanar les orelles. Li’n van atorgar una. Les seves dues faenas van ser les de major i millor contingut de la tarda.

Diego Ventura en va tallar d’altres dues orelles al tercer. En banderilles va galopar a dues pistes, amb retalls pels terrenys de dins. El relló final va caure caigut i posterior. El sisè, més sonso, va permetre el seu cavall Morante que desenvolupés l’antiestètica ostentació de tirar bocades al llom del toro, moment en què van sonar amb més força els aplaudiments en aquest toro. Va matar a la primera i orella. Ventura havia fet el passeig embolicat en una senyera, gest que també van realitzar els seus tres auxiliadors. El públic li ho va agrair amb una forta ovació. No era per a menys. Gràcies, Diego.

Així va transcórrer el primer dia de fira. O de minifira. Pot ser que el festeig donés més de si. Però em nego a enaltir cabrioles, piruetes, cavallades, sombrerazos i curses en busca d‘aplaudiments. No. Perquè si el fan els de a peu els crucifiquem.

Foto: Burladero.com

Un comentario en “Cavalls, orelles i Porta Gran per Cartagena y Ventura

  1. Perdo pero el rellonig com dius tu es una cosa molt mes complicada que no pas el toros a peu es mol mes dificil torejar a cavall que no pas a peu i amb un capote.
    Nose per que sera que de toreros surten de sote les pedres i de cavallers molt pocs i encara costa mes de trobarne de bons.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *