Queda ja lluny la reaparició de Mario Vilau després de la greu cornada que va patir a Almorox el passat 17 d’agost. Lluny pel nombre de festejos que han passat des d’aleshores, però no pas pels dies. El noveller català va tornar a les places el 3 de setembre a Peralta, poc més de dues setmanes després de la cornada, i des d’aquell moment ha encadenat dotze novellades en dotze dies consecutius.

Dotze tardes seguides en què, més enllà de les xifres, cada dia ha passat alguna cosa. Aquest és el balanç, dia a dia, d’un inici de setembre sense treva per a Vilau.

3 de setembre — Peralta — 1 orella.
La primera cita tenia inevitablement un significat especial. Amb novells de José Cruz, Mario Vilau tornava a vestir-se de llums després de la cornada d’Almorox i ho feia assumint un esforç important després d’una recuperació contrarellotge. La reaparició es va saldar amb una orella, primer trofeu d’una sèrie que tot just començava.

4 de setembre — Calasparra — 1 orella.
Sense jornada de descans, l’endemà arribava una de les places importants del circuit de novellades. Davant uns novells d’Aldeanueva que van plantejar moltes complicacions, Vilau va aconseguir sobreposar-se a les dificultats del lot i tallar una orella.

5 de setembre — Bayona — 1 orella.
La tercera tarda consecutiva portava el català fins a Bayona, davant novells de Camino de Santiago. Vilau va torejar a plaer per tots dos costats, amb especial rellevància en les sèries al natural. Va aconseguir una orella, però el resultat hauria pogut ser superior si hagués estat més encertat amb l’espasa.

6 de setembre — Seissan — 2 orelles.
Un dia després, de nou a França i novament amb novells de Camino de Santiago, va arribar una de les tardes més rotundes de la sèrie. Vilau va oferir una gran dimensió, va tallar una orella a cadascun dels seus novells i va acabar sortint per la porta gran.

7 de setembre — Arganda del Rey — 1 orella.
A Arganda del Rey, amb novells de Brazuelas, el balanç va ser de volta a l’arena i orella. Una altra tarda en què el de l’Hospitalet va continuar confirmant la projecció mostrada durant tota la temporada. La Porta Gran va tornar a estar al seu abast, però l’espasa davant el segon del seu lot va impedir arrodonir una actuació que havia tingut arguments suficients per aconseguir-la.

8 de setembre — El Casar — 1 orella.
La sisena tarda seguida va arribar a El Casar, en un mà a mà amb Emiliano Osornio davant novells de Casa de los Toreros. Vilau va acabar convertint-se en un dels noms de la tarda amb una actuació premiada amb volta a l’arena després de petició i una orella.

9 de setembre — Méntrida — 3 orelles.
I a la setena va arribar un altre cop un triomf de pes. Davant una novellada de Mariano de León, Mario Vilau va tallar una orella al primer i les dues del segon, sumant tres trofeus i sortint a collibè. Una nova confirmació del moment que travessava enmig d’un calendari sense descans.

10 de setembre — Albacete — Volta a l’arena.
A Albacete, amb novells de Murteira Grave, el resultat numèric explica poc del que va passar. Vilau va tornar a oferir una actuació de gran dimensió, però l’espasa es va emportar un triomf que podia haver estat de tres orelles. El balanç final es va quedar en una volta a l’arena.

11 de setembre — Casarrubios del Monte — 1 orella.
La novena consecutiva va ser a Casarrubios del Monte, davant novells de Gabriel Rojas. Vilau es va trobar amb un lot complicat, però va aconseguir treure partit de les dificultats i sumar una orella més al seu setembre.

12 de setembre — Villa del Prado — 3 orelles.
L’endemà, a Villa del Prado, va tornar a aparèixer el triomf contundent. Davant els novells de La Guadamilla, Mario Vilau va aconseguir tres orelles al conjunt del seu lot, en una altra de les tardes destacades d’aquesta sèrie.

13 de setembre — Colmenar de Oreja — 2 orelles.
A Colmenar de Oreja, amb novells de Guadaira, va tornar a tocar pèl en els dos novells: orella i orella. Però aquesta vegada el resultat tenia un valor afegit, ja que Mario Vilau va acabar sent declarat triomfador del II Certamen de Novilladas Ciudad de Colmenar de Oreja.

14 de setembre — Cerceda — 2 orelles.
La dotzena tarda consecutiva va posar el punt final a aquest primer bloc a Cerceda. Amb novells de Valdefresno, Vilau va tornar a mantenir la regularitat del seu setembre i va tallar una orella a cadascun dels seus dos novells, tancant així dotze dies seguits sense abandonar pràcticament mai el terreny del triomf.

I la marató encara no s’ha acabat. Després d’aquest primer bloc de dotze novellades en dotze dies, el calendari de Mario Vilau continua carregat de compromisos durant la segona meitat del mes. El 16 de setembre està anunciat a Cadalso de los Vidrios; el 18, a Salamanca; el 19, a Nimes; el 20, a Fuensalida; el 22, a Mejorada; el 24, a Algemesí; el 27, a Hoyo de Pinares; i el 28 de setembre, a Arnedo.

Aquest mes de setembre va començar amb la incògnita de saber com respondria després d’una cornada greu. Dotze tardes després, Vilau ja ha esvaït tots els dubtes. És el mateix Mario d’abans de la cornada, amb la mateixa mentalitat, la mateixa predisposició i la mateixa entrega cada tarda, sense negociar mai cap esforç.