El banderiller català Fernando Casanova ha viscut aquest any un singular experiència. En una temporada atípica per a ell, després de les últimes fent campanya amb toreros com Serafín Marín i Antonio Ferrera, Casanova afrontava aquest 2010 al costat del valencià Vicente Barrera. Davant de l’absència de contractes del torero ché, i després de consultar amb el seu matador, Fernando es va presentar al càsting del programa ‘Pequín Express‘, que s’emet des d’aquest diumenge en Cuatro a partir de les 21,30 hores.
” Ésto salió a través de un amigo, que me apuntó con la idea de ir los dos. Yo me presenté como lo que soy, como banderillero, y al final me seleccionaron sólo a mí”, ens ha dit.
El reality en qüestió, del qual ja s’han emès diverses edicions, consisteix en un viatge de 10.000 quilòmetres que comença a Vietman i conclou a Indonèsia, concretament a Bali. Les condicions d’aquest viatge poc tenen a veure amb el luxe i la comoditat. Parteixen un total de deu parelles seleccionades entre més de 40.000 persones per a aquesta ‘Ruta del Dragon’ i el repte és arribar a la meta sobrevivint amb 1 euro al dia, que en cap cas no pot emprar-se per aconseguir transport ni allotjament.
“Siendo torero, que siempre estamos con la aventura, viajando de aquí para allá para torear un día aquí y al otro allí, un programa como éste te pica el gusanillo”, confessa el torero de plata.Casanova reconeix a més que, dintre del desconeixement de l’experiència, “se agradece la prepación física que necesitamos para torear en temas de fortaleza. Ahí demostraba que había muchas cosas que me salían perfectas, aunque otras son más de suerte”.
La sort a què es refereix el banderiller català, denominador comú amb el món del toro, “la suerte influye mucho en el concurso. Por mucho que tu quisieras, en temas de coger vehículos, o encontrar un sitio para dormir… tenías que encomendarte a la suerte”.
Des del punt de vista humà, i superada la lògica duresa de les condicions d’un viatge tan llarg, Casanova assegura que l’experiència ha estat enriquidora “Muchas veces, no le damos la importancia que tiene a la vida de la que disfrutamos aquí, en el primer mundo. Nunca estamos contentos con lo que tenemos. Allí, la gente tiene muy poco dinero y les ves siempre sonriendo de oreja a oreja”.
Malgrat no ser recurrent a l’hora de conversar amb els seus companys d’aventura ni amb els autòctons, ha estat inevitable que el tema dels toros no sortís en algun moment “Hablé con algunos de ellos y se quedaban asombrados por estar frente a un torero, pensaban que era lo más. Era curioso”
El desenvolupament del concurs, les vicissituds del viatge i el guanyador s’aniran revelant a partir d’aquest diumenge, a partir de les 21:30 a Cuatro.