Monumental de Tarragona: 127 anys d’història

Aquesta bellíssima i taurina plaça  va ser construida gràcies a una societat promotora en la que es pot nomenar als senyors Clará,Roselló i Varó i com a responsables del projecta, tot i que també escau citar a l’il·lustre arquitecte senyor Ramón Salas Ricomá. El seu aforament allotja 12.000 localitats, els materials que es van emprar per a la seva construcció, van ser la fusta, el ferro, el maó i la mamposteria, i en el seu conjunt està construïda de façana en pedra, en la qual els arcs de maó vist de mig punt i les seves altes portes li donen una sensació d’edificació sòlida que adquireix un caràcter de monument artístic i històric adaptable a la ciutat. El diàmetre de la seu cercle és de 51 metres, té 21 files d’estesa i consta de dues llotges que en les darreres temporades estaven tancades per al públic.

La seva inauguració va tenir lloc el 21 de setembre de 1883 i durant les festes patronals de Santa Tecla, es van córrer toros de
Antonio Hernández i els espases actuants van ser Rafael Molina “Lagartijo” i Francisco Sánchez “Frascuelo” que va substituir al seu germà Salvador. L’endemà, amb toros de Félix Gómez, van tornar a actuar els mateixos destres que van fer que el públic asistent omplís la plaça fins a la bandera.

Després d’un temps d’inactivitat taurina es van tornar a obrir les seves portes el 3 de juny de 1923, amb els toreros Julián Sanz”Saleri II”, José Flores “Camará” i l’alternativa de José Amuedo, que van torejar bous de la divisa d’Albarrán. L’any 1940 es va intentar enderrocar però, gràcies a l’oposició del qui llavors era l’alcalde, senyor Macián, es va aconseguir salvar, sent restaurada a l’any 1944.

Dels nombrosos empresaris que ha tingut aquesta plaça és digne de menció el nom de Ramón Moya “Moyita” un banderiller d’Almeria que durant els anys que la va regentar va viure la seva època daurada. Les obres de restauració d’aquest cós taurí situat al carrer Mallorca, el mantenen sense activitat taurina des de la temporada 2005, ja que posteriorment es va procedir a la seva remodelació i el seu aspecte en l’actualitat presenta una gran cúpula retràctil de 980 tones de pes i una alçada de 32 metres que permetrà la seva perfecta insonorització. La seva façana totalment renovada li dóna un aspecte sorprenent però desgraciadament i per les circumstàncies dictatorials que sofreix l’afició taurina catalana, la seva emblemàtica sorra queda prohibida pel toreig. De fet, ara la Diputació províncial, l’ha rebautitzada com la Tarraco Arena. Quina llástima veritat?.

5 comentarios en “Monumental de Tarragona: 127 anys d’història

  1. El dinero que a sobrado para terminar la plaza como estaba acordado en su contrato, ahora se lo meterá en el bolsillo diputacion y a saber en que los gasta, Dinero nuestro de personas que votaron a estos politicos para que la fiesta taurina siguiera en tarragona y no se perdiera

  2. QUE GRAN VASALLO SI TUVIERA UN GRAN SEÑOR. Espero algún dia tornar a veure bous a la plaça de Tarragona que per a aixó es va fer. Si la filoxera no va poder en ella, tampoc ha de poder la plaga de la incoherència política.

  3. Despues de la prohibicion de las corridas, las obras se han recortado, es decir, faltaba poner el ruedo con las tablas y estas ya no se pondran. Esa plaza estaba quedando de lujo, una pena.
    A colacion de esto, quiero decir al aire que si se terminan prohibiendo totalmente sin posibilidad ya de recurso, se podrian plantear en la plaza concurso de ganaderias, emboladas, suelta de vaquillas libre, recortes, etc…?

  4. aqui lo que hay que celebrar otra vez son toros y tambien vaquillas del CHARNEGO, MUR o ROGELIO MARTI o demas ganaderos de bravo que hay en tarragona

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *