Rayito, el toro indultat després de la prohibició

Era la primera corrida de toros a la Monumental catalana, tan sols quatre dies després que el Parlament sentenciés la tauromàquia a Catalunya.

Ahir, 1 d’agost, es van complir cinc anys de l’indult de Rayito, de la ramaderia salmantina de Valdefresno. Ferrat amb el número 93, nascut al febrer de 2006, va donar un pes de 535 quilos a la bàscula. Va ser lidiat en tercer lloc per Miguel Tendero, que debutava aquella tarda a Barcelona. Va ser una tarda molt marcada per la decisió abolicionista, amb la Monumental plena de pancartes i senyeres reivindicatives i amb les emocions molt a flor de pell, el que sens dubte va influir a què es sol·licités i s’aconseguís el perdó de la vida de l’animal. Li van ser concedides les dues orelles, encara que, capricis de la quadrilla i del desordre de l’autoritat, va fer que passegés els màxims trofeus. El torero d’Albacete va compartir cartell amb Juan José Padilla i Curro Díaz i tota la correguda va portar el mateix ferro salmantí.

En la seva edició de dilluns, el dia després de l’efemèride, Paco March, sota el títol ‘De la tristeza a la verbena’, escrivia a La Vanguardia: “… El que va començar amb crits aïllats d’indult per un petit sector de públic durant la faena al tercer, va acabar amb el mocador taronja a la llotja, còmplice del desgavell i que va posar la categoria de la plaça a l’altura del betum.

Un toro, el de l’indult, que va passar el tràmit del cavall sense pena ni glòria, va anar a més en l’últim terç, va envestir amb llargada i repetició i el que havia de ser el seu matador, va torejar amb ardor guerrer en sèries aclamades amb desmesurat entusiasme. Van passar els minuts, amb el torero mirant a la llotja i sense sonar els avisos fins que es va consumar el disbarat, sense que Tendero arribés tan sols a simular la sort suprema.

Van obrir el corral i, rabent, el toro, suposadament exemple de bravura, es va anar cap a dins“.

En Vadebraus, en la crònica titulada ‘Un Rayito d’esperança’, es deia això de l’indult: “No hi ha cap dubte que estem amb la sensibilitat molt a flor de pell i va quedar reflectit en el tercer toro de la tarda.

Rayito envesteix a la muleta de Tendero.
Rayito envesteix a la muleta de Tendero.

Rayito” (…). Va fer una baralla normal a les dues vares que va prendre. Miguel Tendero el va rebre animós amb la capa. Ja en banderilles, el toro va començar a marcar un viatge humiliat i emocionant i amb la muleta, Tendero el va rebre en un bon començament per sota. Pel pitó dret, el d’Albacete li va lligar diverses tandes de mà baixa, reunides i al mig de l´arena, amb fibra i bona factura. Per l’esquerre ni el toro no era el mateix (que no dolent) ni Tendero tampoc, perdent la faena neteja i intensitat. Una altra vegada amb la dreta la faena va guanyar sencers i el toro seguia amb profunda envestida, just quan van començar les primeres veus que demanaven l’indult. Ja dic, sensibilitat a flor de pell. Allò va acabar amb el perdó de la vida al bon toro de Valdefresno, amb un clamor tremend.

Bon toro? Sens dubte, molt important. Gran faena? Bona sí va ser, tampoc no dubto. D’indult? Pegues, algunes. Virtuts, d’altres tantes. Allò de sempre. Algun dubte si tinc. El moment? L’ideal. El cas és que Rayito va tornar als corrals després d’una llarga i intensa faena de Miguel Tendero, que es va encarregar de lluir al mig al toro, traient-l’hi allà una altra vegada en l’última tanda. Apuntar que el president Iglesias va treure dos mocadors, no els tres per a la cua. Pocs es van assabentar, però que consti, encara que les fotos diguin el contrari”.

Les càmeres del programa Tiempo de Toros, de Castilla La Mancha Televisión, van ser testimonis del retrobament en el camp de Miguel Tendero amb Rayito, acompanyats del propi ramader, Nicolás Fraile, mort al gener de 2014. A més, també es poden veure les imatges de la faena:

https://youtu.be/5-Fj0dptAps

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *